dilluns, 10 de setembre de 2007

Crash Boom Bang

Toca fer neteja... Diuen que quan es tanca una porta, s'obre una finestra, no? Doncs a cop de finestral que entrin vendavals de força, que l'aire xiuxiuegi i l'energia brolli... "que empiece el carnaval".
Que s'esbombin els secrets per les parets d'una casa vella pintada de nou.
Treu el mocador i digue'm adéu, que han esclatat les ancles i el vaixell s'encamina a l'infinit.
Fòra, que és tard!
Que escampi aquesta boira, que es tornin bojos els rellotges i les bruixes bones trobin un lloc on enlairar les escombres per fer remolins al cel, que esclatin focs d'artifici, que comenci d'una vegada la meva tardor.
Arriba com un univers nou, com un Big bang, de zero i regala'm un jersei ben tupid i seiem vora al foc a escoltar tempestes i històries.
Marxa ben lluny o queda't a casa, surt corrents o enganxa't a la meva pell... treu'me aquest mal de cap, envia'm un àngel que s'assembli a tu.
Així es com penso la major part del temps, amb links mentals de textos, pel.lícules i cançons. Encara que sembli inconnexa, aquesta és la xarxa de coses que em ronda pel cap ara que esclata l'última neurona que sostenia una de les calmes més dèbils del meu sistema nerviós.
Quan una sospita es converteix en certesa passen aquestes coses i no sempre es poden digerir.
Però "quizá podamos escoger nuestra derrota"...

2 comentaris:

EDUARD ha dit...

La derrota nomes es tal quan s´accepta.

annna ha dit...

Merci, Eduard, però em temo que no té res a veure amb el que imagines. El post no va de feina. Però no està mal la frase...