divendres, 17 de juliol de 2009

Paraules en color

Hi ha coses que, per ser apreses, porten tota una vida... o gairebé.Porto unes setmanes aprenent italià, aprofitant part d'una beca amb la que marxaré 9 mesos d'erasmus a Itàlia, el curs que ve i en paral.lel a un infernal procés d'aprenentatge per a treu-re'm el carnet de conduir (la paraula infernal no és, en aquest cas, una metàfora).
No entraré més en el tema del carnet perqué em fa mal fins i tot parlar-ne.

Dèiem que estic aprenent un noi idioma i encoratja el procés de fer-se amb noves maneres de pintar la superfície de les paraules. A més, després de tant de temps aprenent anglès és una maravella aprendre una llengua que realment pots fer teva gairebé instantàniament. Compte! Això no vol dir que l'italià sigui tan fàcil com tothom diu. Certament no és complicat, però ens haurieu de veure construïnt plurals i temps verbals per saber que no tot s'acaba en saber dir "piccolo" i "cappuccino".

Entre tant d'aprenentatge m'enfronto a pensaments altrament multicromàtics: alguns de clars i brillants, que em fan pensar que podria aprofitar l'adquisició de noves formes de coneixement a la meva destrossada autoestima. D'altres, de molt més obscurs, em recorden que estic cansada de tant d'estudiar i que em corre pressa per viure més pausadament (quina contradicció!) i que hauria d'evolucionar cap a altres coses.

En sortir de classe, una amiga em recorda que penso i analitzo massa. I m'encoratja que em recordi que mantè la condició d'amiga des de que ens afartàvem de chuches de ben petites. El meu derrotisme continua intacte, i no pot ser. És de les poques persones que pot estampar-me veritats sense sucre a la cara sense que em facin mal... moltes gràcies, scrittora!

Entre tanta idea, de vegades, cal fer cas a imatges ben simples... ecco! Un esempio: