dissabte, 31 de juliol del 2010

La vida anava "en sèrio"

Tant de bó tot es resumís en la típica construcció social de "crisi" passatgera perque resulta que me'n queden dos per fer trenta, això voldria dir que no estaria vivint l'enfermetat d'un familiar tant proper i que, per tant, estaria pràcticament fent broma.

No hi ha més d'un dia de treva, sembla ser, ahir nit fèia bromes sobre la proximitat dels trenta i avui ja torna el pànic de l'enfermetat i la realitat senzillament et colpeja a tanta velocitat que sents el seu impacte molt abans de rebre el cop i et deixa anar que la vida és també això, i que vagis aprenent.

S'activa una casella cerebral que t'indica que oblides massa sovint la sort que tens de poder riure, tenir estones de petiteses en calma, etc. Però sobretot, et recrimina constantment que et preocupes per xorrades i que oblides què és realment important.

Quan sembla que les constants s'estabilitzen vas lentament tornant a oblidar...