dimarts, 24 d’agost de 2010

De quan els minuts pesen...

Em perdo... sense dramatismes, però em perdo. Cada dia torno a començar a pesar de les poques i desesperançadores ofertes laborals. Intento organitzar els díes d'un estiu inactiu, d'un any al revés: he tingut vacances tot l'any (erasmus) i inactivitat estiuenca. Com he tingut recursos econòmics mentre tenia vacances i no en tinc gens en arribar... 

No és ni productiu ni just queixar-se, perqué resulta que és una aventura massa preuada la poderosa opció de tornar a començar realment, però hi ha moments, com aquest, en que es creuen els cables de l'ànim.


divendres, 20 d’agost de 2010

Mostrar-me, sense por...!!?!!

He conegut sovint persones que no ténen cap tipus de por ni cap nivell de vergonya per mostrar el que fan. Gent que escriu, fa música, canta o actúa amb l'alegria de fer-ho i mostrar-ho sense embuts ni menjades de tarru.

Òbviament els admiro per molts motius però sobretot perque he amagat durant anys aquest blog a gent molt propera per un ingent sentit del ridícul, potser desmesurat... no ho sé...

Ara em plantejo si obrir el teló i demostrar que estic viva, com el noi de l'anunci (del 3xl) però crec que hauria d'iniciar un blog amb un altre format, perque he parlat de coses massa personals...

... O estic tornant a amagar-me? Us mareja tant de canvi d'escala de veïns? Algú em llegeix encara¿?¿ jajaja.

Il·lumineu-me, família!!! xD

dijous, 12 d’agost de 2010

Terrassa tancada

He decidit eliminar el blog "Por si nunca tengo terraza" que dedicaba a un relat fictici que anava alimentant -amb molt poca constància, això és veritat...- que no generava cap tipus d'interacció i per tant em donava, mai millor dit, més pena que glòria.

He considerat que, per a mantenir on-line continguts ficticis escrits per a mi que no ténen feed-back, és preferible guardar-los per a possibles concursos literaris que solen posar com a condició que els escrits no s'usin en cap altra plataforma.
Va ser una molt bona terrassa mientras duró.

dimecres, 4 d’agost de 2010

Moment clau!

Moltes vegades no els veiem venir, els moments en els que havíem de decidir o d'actuar o posicionar-nos i no ho vam acabar de fer, se sol aprendre després, amb distància. Et veus com en un reportatge de tu mateix, t'auto-recordes, i dius... et dius qualsevol cosa que comença per hauria.

I d'alguna manera ens excusa el no veure-les venir, entre les capacitats humanes no existeix la de veure's des de fòra com en un teatre vivencial, a no ser que ho facis des del record mental que ja hem contemplat.

Però jo crec que em trobo en un moment en que sí pots anticipar-te, un moment que qui no ha passat està per passar-hi o ja se'l va trobar... un lloc del temps, per tant, inevitable. Un moment clau, determinant.

Ja no val allò de què vols ser de gran; ni tan sols els hauria, tampoc els potser més endavant. El moment és ara i el lloc és aquí.

AHORA. (No conec els nois del vídeo però era l'únic que recollia la intro de l'Ismael Serrano).


dilluns, 2 d’agost de 2010

Promotora d'artistes?!!

Hi ha poques coses divertides de buscar feina amb urgència, però sense dubte n'hi ha. Al marge d'errors en la redacció de llocs on anar a treballar - sant joan desvern?- o faltes d'ortografia en el redactat d'ofertes que demanen master-en-tot-i-més, et trobes també amb ofertes que et permeten imaginar-te un futur, com a mínim, divertit.



Perqué primer optes per cercar només allò que respon a les coses que has estudiat o a les feines anteriors. I mai menys que allò i allò altre. Però si la necessitat d'ingressos apreta... comences a ampliar sospitosament el camp de recerca i pam! Potser que de cop descobreixis que podríes representar artistes, per la qual cosa et demanen aptituts més que títols i ser amant de la música... fet!!! 

Nois, m'he explaiat i ensucrat en la descripció de motius pels quals l'empresa m'hauria de voler entre les seves files, o bambalines. Lo he dao tó en el escenario. A veure què passa!! ;)