dissabte, 17 de novembre de 2012

La 2a independència: el gran salt

Ja sabeu que darrerament no torno perquè sí ;) però, de fet, estava a punt de tancar el blog i en moments com aquest me n'alegro de no haver-ho fet...
... la meva companya de pis se'n va a viure amb el seu company (no de pis, sinò sentimental), tinc un parell de mesos (aprox.) per trobar un pis nou i he decidit que, tot i que arrisco molt econòmicament, sigui només casa meva.

He viscut amb avis, pares i germans; he estat en un pis erasmus a l'estranger; he compartit pis amb una amiga de tota la vida... el cicle vital "clàssic" recomanaria un nòvio i allò de "formar una família". No treuré pit dient que m'agrada més ser single, a lo "mujeres alteradas", però tampoc em deprimiré, les setmanes que fa que estreno soledat han estat una sorpresa molt agradable.

Ara bé, els primers "montar i desmontar" m'estan portant a pensar seriosament que quan ma mare m'agobia demanant-me que m'arregli més ("nena, posa't talons, arregla't més, estigues una mica pel tema...") està, en realitat, intentant evitar que els processos Ikea i jo ens trobem desamparats... cert, Mama, la clau era tenir a mà un home manetes...

... però no tot està perdut, estic disposada a fer una brigada d'amics benèvols i enganyar-los a base d'olles de pasta per veure si m'ajuden a construir un piset de soltera... un piset, vaja... ;)