El cert és que quan el caos s'apodera de mi, la Maitena em fa riure de les meves déries... i quan no també, i això és d'agrair.
Un dia el meu germà gran - últimament una de les persones més sanament pendents de mi - em va dir que l'any, en realitat, comença al setembre... Quanta raó!
No us podeu imaginar la de posts que em vénen al cap al dia, però és que no puc pensar clarament de tantes coses que tinc al cap... la vida comença al setembre... la vida que he anyorat tot l'estiu i que ara em fa estirar-me dels pels...
Feina, Facultat, Gimnàs... i ara també l'Anglés... segurament. Com que vaig tornar d'Alemanya amb complexe de cateta, doncs avui he format part de la cúa d'una EOI...
Ma mare en sentir-ho m'ha dit: Vols dir que no són massa coses?? Però si va ser ella qui em va animar... però sap com jo que aniré de cul...
Probablement hagi de recordar que el caos, l'estrés i el cansament m'han assegut davant d'aquesta cadira, així com em fan buscar dibuixos de la Maitena, o em tanquen a l'Fnac o em fan veure pel.lícules o...
... que comenci l'any!
Em sembla que la del dibuix s'hi assembla a mi...
2 comentaris:
Endavant, noia, a viure-ho tot fent-ho bonic
ánimos que ya ha empezado el año!!!
maitena es genial, también nos sirve a los hombres de enciclopedia visual de cosas que podríamos evitar, jejeje
Publica un comentari a l'entrada