tag:blogger.com,1999:blog-48343858146106292962024-03-13T04:35:43.732+01:00Annalgesia"He necessitat deixar viure algú en el meu lloc, que em llegeixi, per a que la meva existéncia em resulti, per fi, sensible".Françoise Sagan, escriptora.annnahttp://www.blogger.com/profile/17567246820511321776noreply@blogger.comBlogger152125tag:blogger.com,1999:blog-4834385814610629296.post-85400282528934014762013-09-25T12:08:00.004+02:002013-09-25T12:08:44.060+02:00Segundo B<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">Em seguireu trobant aquí: <span style="background-color: #e69138;"><span style="color: white;">annab2b.blogspot.com</span></span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">Us hi espero!</span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/14755445623987590556noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4834385814610629296.post-3081190339273062722013-01-19T21:02:00.000+01:002013-01-19T21:02:34.673+01:00EstupendíssimsMentre em barallo amb WordPress per a decidir si a part del pis, em canvio de blog, he decidit no esperar més i explicar-vos una nova i esperançadora troballa: els <i>estupendus</i>.<br />
<br />
Els vaig descobrir (o potser hauria de dir redescobrir) en un sopar i he desenvolupat un cert instint de detecció estupenda força fi. A més, com a defensora acèrrima de l'autenticitat és un honor haver comprovat darrerament que no sóc la unica que els detecto.<br />
Ara bé, sí que em sento més sola en el sentit de la digestió estupendística. Això és: els meus aliats em donen la raó quan explico quins <i>estupendus</i> he detectat i perquè. A cops fins i tot em donen més arguments per a la classificació del grau d'estupendisme. Però tal com m'ho expliquen, ho obliden, o se n'enriuen, o...<br />
<br />
A mi, en canvi, em queda l'estupendisme saturat en sang durant hores i, a cops, fins i tot dies.<br />
Per al metabolisme i volatilització final d'un <i>estupendu o</i> <i>estupenda </i>em calen moltes dosis d'autenticitat; qüestió que porta a plantejar-se seriosament si val la pena envoltar-s'hi.<br />
<br />
La resposta, merament provisional, que he trobat és que depèn si l'estupendisme té alguna opció de tornar-se autèntic o no. M'explico: si el portador o portadora del gen <i>estupendu </i> el manté en diferents contextos i tant en el gran grup com quan hi parles en petit comitè és un <i>estupendu/a</i> amb ascendent autèntic és a dir, t'agradarà més o menys, però és qui mostra ser, i això és un valor que sempre respectaré. Punt. ;)<br />
<br />
Ara bé, el <i>estupendu </i>en el seu hàbitat natural t'alterarà les seves expressions i mutarà en plan camaleó, si li convé, quan consideri que hi ha poca gent que el mira o la mira i, senyors, més ens valdrà tenir un bon digestiu a mà i sentit de l'humor ;)<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/_CqUeV9R2Q7M/S0J4w9w7AwI/AAAAAAAAAoQ/I1-50xtKz5E/s400/ploteo-EL-ENGREIDO.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/_CqUeV9R2Q7M/S0J4w9w7AwI/AAAAAAAAAoQ/I1-50xtKz5E/s320/ploteo-EL-ENGREIDO.jpg" width="266" /></a></div>
<br />
<br />
<br />annnahttp://www.blogger.com/profile/17567246820511321776noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4834385814610629296.post-22162956965585191242012-11-17T20:04:00.000+01:002012-11-17T20:04:52.825+01:00La 2a independència: el gran salt<div style="text-align: justify;">
Ja sabeu que darrerament no torno perquè sí ;) però, de fet, estava a punt de tancar el blog i en moments com aquest me n'alegro de no haver-ho fet...</div>
<div style="text-align: justify;">
... la meva companya de pis se'n va a viure amb el seu company (no de pis, sinò sentimental), tinc un parell de mesos (aprox.) per trobar un pis nou i he decidit que, tot i que arrisco molt econòmicament, sigui només casa meva.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
He viscut amb avis, pares i germans; he estat en un pis erasmus a l'estranger; he compartit pis amb una amiga de tota la vida... el cicle vital "clàssic" recomanaria un nòvio i allò de "formar una família". No treuré pit dient que m'agrada més ser single, a lo "mujeres alteradas", però tampoc em deprimiré, les setmanes que fa que estreno soledat han estat una sorpresa molt agradable.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ara bé, els primers "montar i desmontar" m'estan portant a pensar seriosament que quan ma mare m'agobia demanant-me que m'arregli més ("nena, posa't talons, arregla't més, estigues una mica pel tema...") està, en realitat, intentant evitar que els processos Ikea i jo ens trobem desamparats... cert, Mama, la clau era tenir a mà un home manetes...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
... però no tot està perdut, estic disposada a fer una brigada d'amics benèvols i enganyar-los a base d'olles de pasta per veure si m'ajuden a construir un piset de soltera... un piset, vaja... ;)</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.zgzdesign.es/wp-content/uploads/2010/11/ikea-servicio-montaje-545x382.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.zgzdesign.es/wp-content/uploads/2010/11/ikea-servicio-montaje-545x382.jpg" height="224" width="320" /></a></div>
<br />annnahttp://www.blogger.com/profile/17567246820511321776noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4834385814610629296.post-85068471001884316142012-07-02T23:22:00.001+02:002012-07-02T23:24:36.779+02:00Com tornar?!<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;">He tornat :)<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;">Voldria que això fos una mica menys personal, potser perquè estic empapada
de senyals d'alerta de seguretat a Internet que quan vaig començar a fer blogs
ni s'intuïen. Sembla, per tant, que el que publiquem hagi de deixar de ser tant
personal, i haguem de parlar més aviat d'interessos, de gustos o d'afers
professionals. D'entrada no em sembla malament fer-ho, però sé que el meu
tarannà es decantarà tard o d'hora per l'essència que em va portar aquí.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;">A més, no ens enganyem, no és tot el que fem absolutament personal? Ui,
aquesta pregunta té un sospitós <i>tufillu </i>a Carrie Bradshaw... recalculem
ruta...;)<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;">El que faig professionalment, en part, està reflectit al meu taulell de
suro virtual: <a href="http://www.scoop.it/t/profetic">ProfeTic</a>. Però la filosofia d'<a href="https://www.scoop.it/">Scoop.it </a>és la del retuiteig, més
que no pas la de la generació de continguts propis.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;">Una opció, per tant, que no em sembla gens despreciable, és mostrar aquí el
que suposa dedicar-me professionalment a l'Educació Social, formar part d'un
equip que es mou entre l'educació, la pedagogia i la psicologia. <o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;">Són temes molt més <i>linkables </i>a tot arreu, que mouen interessos igualment
personals i que ens uneixen, al final, amb el que hem viscut tots al llarg de
la nostra vida.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;">Tiraré del fil i, si us interessa, estaré encantada de compartir-ho.</span><span style="font-size: medium;"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://eyesonheaven.files.wordpress.com/2011/10/blackboard.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="246" src="http://eyesonheaven.files.wordpress.com/2011/10/blackboard.jpg" width="320" /></a></div>
<br />annnahttp://www.blogger.com/profile/17567246820511321776noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4834385814610629296.post-22942058032753814632011-12-26T17:49:00.000+01:002011-12-26T17:49:56.918+01:00Tornaré<div style="text-align: justify;">Ahir vaig rebre una petita bronca que em recordava que fa mesos que això no s'actualitza... cert!</div><div style="text-align: justify;">El més fàcil seria respondre el mateix que vaig dir verbalment: És que no tinc internet a casa. O parlar de totes les coses que han canviat des de l'últim post: no tenia feina, ara en tinc dos; vivia a casa, ara ja m'he independitzat; tenia adsl <i>a full</i>, ara espero una wifi col·lectiva que diuen que instal·laran aviat...</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">L'essència, però, i tot allò que vull que passi -recordem: "<a href="http://youtu.be/-54xxyMpfVk">Som el que ens falta</a>"-, segueix intacte. Amb variacions degudes en part a l'atzar, en part a la meva lluita per a ser millor. Però segueixen.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">La malaltia que es va instal·lar en la familia ens deixa viure, de moment, i ens està permeten passar unes bones festes. Cosa que aprofito per desitjar-vos a tots plegats. </div><br />
Al vespre vaig rebre una altra petita bronca per altres històries, i aquest cop el que vaig respondre sí que em serveix íntegrament: "Tornaré".<br />
<br />
Abraçades!!!annnahttp://www.blogger.com/profile/17567246820511321776noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-4834385814610629296.post-22178396986481685822011-07-31T21:41:00.002+02:002011-08-02T00:27:06.633+02:00Sola?!<div xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml">He de donar solemnement la raó a tots aquells que em deien que valia la pena fer coses sola. Els he d'agraïr aquest passeig d'avui per la barceloneta, la marató fotogràfica amb i sense Instagram!, la claredat mental, l'alegria callada. A tots ells i al mar barceloní: tremendes gràcies!! Ah! I al meu IPhone jajaj que deia el Sabina que amb un llibre mai s'està sol... I no li trec raó! Però l'Iphone, per estrany que pugui semblar, és un tremendo company de viatge. <span id="BB_SIGN_BEGIN"> </span> </div>annnahttp://www.blogger.com/profile/17567246820511321776noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4834385814610629296.post-48557551364484110692011-06-18T17:04:00.002+02:002011-06-18T17:06:14.241+02:00He de seguir<div style="text-align: justify;">Fa uns dies volia escriure sobre les segones oportunitats, perque semblava que l'enfermetat havia donat una treva a la nostra família. Portàvem mesos molt tranquils; tant, que haviem tornat a oblidar el valor de les coses petites. Tornàvem a preocupar-nos per tonteries i aquestes coses que fa la gent que té motius per a saltar d'alegria, però no ho fa, només va tirant.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Ni tansols una família com la meva pot dir que té motius per al desànim, perque ens queda encara l'esperança que les properes proves surtin bé. Diuen que mentre hi ha vida hi ha esperança, però s'obliden del dolor dels minuts, hores i dies que cal esperar mentre es constata si hi ha o no motius per esperar coses bones.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Mentre espero, he de tirar endavant uns exàmens que no em sento amb forces d'afrontar. De fet, he aguantat amb força fins al moment en que he recordat que mun pare va ser l'únic que, quan va saber que volia fer la segona carrera que ara em costa tant d'acabar, s'hi va posar de cul. Mesos més tard vaig saber que explicava als demés que estava orgullós de mi. Són el tipus de tonteries i contrasentits que es fan quan oblides que no seras aquí per sempre.<br />
</div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;">Ahir mateix m'insistia en que no perdés més temps i em posés a estudiar pels dos últims exàmens d'aquesta carrera. Per això em rebenta estar-me quedant sense forces per fer-ho. Per això m'he sentat a escriure i a buidar el dolor aquí. Per això, per tot plegat, he de seguir intentant-ho. </div>annnahttp://www.blogger.com/profile/17567246820511321776noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-4834385814610629296.post-1706849423492722282011-06-01T12:48:00.000+02:002011-06-01T12:48:22.500+02:00Spam a lot<div style="text-align: justify;">Si no fòs per l'spam ja no recordaria un dels primers blocs que vaig tenir. Però de tant en tant m'arriba al correu un comentari amb nom ricachón (wow gold) o similar i en entrar al servidor per esborrar-lo, em regala uns minuts de remember when i em recorda que per obra i gràcia de bloc.cat, existeixen unes golfes intactes del meu pensament a la Xarxa.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">L'spam té una selecció suposo que aleatòria dels posts on assentar-se, per tant no acostuma a atinar la capsa que vull retirar de les golfes, però abans d'ahir la va clavar amb el post <a href="http://annna.bloc.cat/post/2186/93161">Nostàlgies</a>. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">No és que tingui un altre germà que marxa, és que per fí la que marxa sóc jo. </div><div style="text-align: justify;">És un moment preciosament extrany. Vida en estat pur. Consciència absoluta del canvi mentre passa davant meu.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><object height="132" width="353"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=797a909" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object></div><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">I pels que m'hagueu anat llegint: la malaltia que inundava la familia ens ha donat una treva, per tant, l'alleugeriment és immens.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">En fi... com que aquest espai sempre el vaig anomenar casa meva i deia veïns als que em solien comentar... deu ser que tanta cosa no canvia ;)</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-_pl2nA0cumc/TeYTlAI98RI/AAAAAAAAANc/rDuVeDJzlFY/s1600/traslado.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="http://1.bp.blogspot.com/-_pl2nA0cumc/TeYTlAI98RI/AAAAAAAAANc/rDuVeDJzlFY/s320/traslado.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>annnahttp://www.blogger.com/profile/17567246820511321776noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4834385814610629296.post-81395173343137232982011-04-17T13:23:00.004+02:002011-04-17T14:03:12.426+02:00Autopressió<div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: small;">De vegades et descobreixes no només escrivint per un altre, sinó també per uns altres. I no estic parlant de literatura de postal d'aniversari... ara que hi penso tampoc estic parlant de literatura.</span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: small;">Un dia algú em va dir que perquè no intentava escriure com a hobby, sense angoixar-me més enllà. Quan et vingui de gust ho fas, igual que jugar a cartes o fer un pastís. És tant obvi com revelador que ningú s'atabala perquè fa massa temps que no juga a <i>la escoba</i>. La cosa és que ni en aquell moment ni mai he pogut aplicar-me aquell saníssim consell.</span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: small;">I no identifico perquè: no tinc cap trauma per no dedicar-me a això, no em sembla que no avanci... però per alguna raó - que existeix tant si la trobo com si no - tinc arrapada als teixits cerebrals la idea que he d'escriure, que he de fer alguna cosa seriosa amb això i... no ho faig.</span></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-U86CkcKnzNM/TarNie1kw8I/AAAAAAAAANY/pQcHe1QdKfA/s1600/pressi%25C3%25B3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="216" src="http://3.bp.blogspot.com/-U86CkcKnzNM/TarNie1kw8I/AAAAAAAAANY/pQcHe1QdKfA/s320/pressi%25C3%25B3.jpg" width="320" /></a></div>annnahttp://www.blogger.com/profile/17567246820511321776noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4834385814610629296.post-58155334737109131912011-04-12T11:11:00.001+02:002011-04-12T11:11:26.657+02:00Ventures i desventures de la jove Educadora 1<div style="text-align: justify;"><span lang="CA">Fa uns 10 anys que vaig acabar el 2on de Batxillerat espantada perquè la bona estudiant que era de tota la vida, havia hagut de repetir-lo... <i>hermanos, rasguémonos las vestiduras</i>!! ;) Dic espantada perquè a casa era un semi-drama nacional i perquè tot plegat jo ho digeria amb grans dosis d'autobronca.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA">Tot plegat va fer que m'alarmés i, per tant, reaccionés buscant una germana petita de la carrera que volia fer; això és, vaig fer Educació Social enlloc de Psicologia. Com que la vaig treure en els tres anys que dura, va poder tornar a sortir a la llum l'orgull que em proporciona la part aragonesa del meu torrent sanguini i vaig pensar: saps què? Fem-ho! Al mateix temps que feia els papers per l'obtenció de la Diplomatura en Educació Social, vaig fer els de la inscripció a Psicologia. Total... no havia ni de sortir del Campus.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA">Tirant de <i>sangre maña</i> i de seny català, vaig treure'm la segona carrera mentre treballava. Em vaig convertir per moments en una jove exemplar que es pagava soleta una segona carrera; però clar, vaig assabentar-me per altres que a casa em veien així... fer-m'ho saber? mai! Pedagogia hereva de <i>la letra con sangre entra</i>??</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-J2ec-qZFrqg/TaQU4rk7R4I/AAAAAAAAANI/2lXIUjbqWrM/s1600/BLOG+ENSENYAR.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="317" src="http://3.bp.blogspot.com/-J2ec-qZFrqg/TaQU4rk7R4I/AAAAAAAAANI/2lXIUjbqWrM/s320/BLOG+ENSENYAR.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA">Seguint amb la filosofia <i>exemplar</i> vaig anar promocionant en una empresa, sacrificant-me primer a agafar trucades com un autèntic lloro de repetició enmig d'un <i>Call center</i> per acabar sent Formadora, que era el que volia realment i, fins i tot, jefecilla, fins que la gerència em va donar la patada, <i>of course</i>.</span></div><br />
Enmig d'aquesta història, vaig oblidar l'Educació Social... però tothom sap que els temps de crisi (post-patada empresarial) poden ser moments d'oportunitat... CONTINUARÀ...<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-jmHlBe13IPk/TaQXBG0I6yI/AAAAAAAAANM/NF04FHtcaUE/s1600/blog+currar.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-jmHlBe13IPk/TaQXBG0I6yI/AAAAAAAAANM/NF04FHtcaUE/s320/blog+currar.jpg" width="241" /></a></div>annnahttp://www.blogger.com/profile/17567246820511321776noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4834385814610629296.post-47743097095312382852011-03-27T14:01:00.000+02:002011-03-27T14:01:14.803+02:00Pujo i us explico...<div style="text-align: justify;"><span lang="CA">"Alaaa"- cridaríeu si ho sabéssiu - i tindríeu raó. No seria per a res desmesurada la vostra reacció si coneguéssiu el meu nou objectiu... que en realitat no és nou, però porta anys llum sota capes d'altres coses.</span></div><div></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA">A hores d'ara ja hauria d'estar descrivint l'objectiu, però seria com acabar una sèrie enmig de la primera temporada, no? Doneu-me un marge de misteri,va ;)</span></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA">Ben pensat... si aconsegueixo una cosa més petita... sempre podré dir-vos que era just allò i, per dins, pensar allò que diuen, que el que importa és el caminet...ehem... que jo no dic que no sigui cert, eh, <i>oju</i>...</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-w-QqBQD7jWg/TY8mCTmCPPI/AAAAAAAAANE/iZhgKbnbSNY/s1600/84081581.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-w-QqBQD7jWg/TY8mCTmCPPI/AAAAAAAAANE/iZhgKbnbSNY/s320/84081581.jpg" width="248" /></a></div>annnahttp://www.blogger.com/profile/17567246820511321776noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4834385814610629296.post-80487222109157477732011-02-25T12:24:00.000+01:002011-02-25T12:24:42.413+01:00Voteu el meu relat!Veïns bloggers!!<br />
<br />
M'he presentat a un concurs de relats sobre petons que funciona en gran part a través de les votacions que els lectors en fan a través de Facebook.<br />
El meu relat el trobareu <a href="http://apps.facebook.com/appsimtec/relato/377"><b>aquí</b></a> i, si us agrada, podeu votar-lo!<br />
<br />
Moltes gràcies!!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.chico-ch.com/wp-content/uploads/2010/03/mafalda.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://www.chico-ch.com/wp-content/uploads/2010/03/mafalda.jpg" width="271" /></a></div>Anna.annnahttp://www.blogger.com/profile/17567246820511321776noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4834385814610629296.post-69751063504004035612011-02-20T12:45:00.000+01:002011-02-20T12:45:19.054+01:00La ràdio i jo<div style="text-align: justify;">Ahir me'n vaig adonar que, si tornés a començar, lluitaria per a treballar a la ràdio. Per ser locutora. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Des d'ahir que sé que hauria d'haver continuat a la ràdio del poble. No em cridava l'atenció la carrera de periodista, però m'emocionava la llumeta vermella del directe, tot i ser a una ràdio local. Saber que no em podia equivocar, perque els oients em sentien al mateix temps que parlava. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Un temps després, com que les noies del <b><i>Templera matinera</i></b> no èrem precisament prime time, ens van donar més temps però vam haver d'emetre el magazine grabat... i no era el mateix, però fèiem ràdio.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Vaig reclutar les meves millors amigues d'aquells anys, alguns llibres, molts dominicals i amb tot el desordre de la post-adolescència, vam aguantar unes cinc temporades d'espontaneitat FM.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Ara, des de fa uns mesos, no sé què faria sense l'<a href="http://www.catradio.cat/programa/1038/Lofici-de-viure">ofici de viure</a>, <a href="http://www.catradio.cat/programa/1198/El-mati-de-Catalunya-Radio">el matí d'en Fuentes</a>, <a href="http://rac1.org/elmon/">el matí d'en Basté</a> i, sobretot, amb el <a href="http://rac1.org/versio/">Versió d'en Clapés</a>, les <a href="http://rac1.org/lacompetencia/">increíbles competències dels Òscars</a> i l'energia de l'equip de <a href="http://rac1.org/lasegonahora/">La segona hora</a>.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">La ràdio, que per a mi era una font de nervis, de rauxa... Ara esdevé una companyia serena i guaridora, entre visita i visita a l'hospital. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Un dia em van dir que jo havia nascut per a comunicar... merda! hauria d'haver...</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-h8Oh3Wuw7CQ/TWD-w3xiLVI/AAAAAAAAANA/0wSEAuVhzxQ/s1600/89247840.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="183" src="http://2.bp.blogspot.com/-h8Oh3Wuw7CQ/TWD-w3xiLVI/AAAAAAAAANA/0wSEAuVhzxQ/s320/89247840.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>annnahttp://www.blogger.com/profile/17567246820511321776noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4834385814610629296.post-51179380844673842352011-01-28T22:59:00.000+01:002011-01-28T22:59:11.554+01:00Partícules<div style="text-align: justify;">De vegades les fites ténen mides microscòpiques i resultats de mida molt augmentada, en un petit camp d'èxit. Aquest embolic no és més que una mini-explicació d'un consell que em va donar una ex-companya de feina. </div><div style="text-align: justify;">Fa anys era ella qui havia de conviure amb la enfermetat d'un familiar, li vaig dir que donés quatre idees que em poguéssin servir i em va explicar que havia de reduir al mínim els objectius, però buscar-los cada dia.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Fer riure algú que està greu és un miniobjectiu colosal. Ho acabo d'aconseguir, avui, i és bonic. Han parlat de Francesc Macià a la tele i li he dit: "mira, aquest és el tio que va copiar el nom de la plaça!!". Tremenda parida, però he aconseguit un somriure llarg, o un riure curt. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Fa una estona ell, que no callava però ara gairebé no parla, ha dit la paraula "mejunje" i això tan estranyament minúscul, m'ha fet gràcia. En la seva veu, hi ha paraules que em sónen especialment bé.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Reconec que això d'en Macià no és cap proesa humorística... veurem si estic més inspirada demà... ;)</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.jmarior.net/wp-images/dibujo-dia-del-padre-paula-2009.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://www.jmarior.net/wp-images/dibujo-dia-del-padre-paula-2009.jpg" width="240" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>annnahttp://www.blogger.com/profile/17567246820511321776noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4834385814610629296.post-56913794447805618692011-01-19T19:06:00.000+01:002011-01-19T19:06:44.776+01:00Aprenent a recordar<div style="text-align: justify;">La vida s'atura quan un familiar molt proper emmalalteix. Es paren alegries que per qüotidianes havien perdut el valor. Es deté molta màgia... però s'aprén increíblement, molt ràpid. La possibilitat que la vida d'un ésser estimat es perdi, accelera el valor de totes les vides del seu voltant, incloent la pròpia. Es decanten a l'alça valors devaluats per un desgast que és impossible d'advertir quan <i>totes et ponen</i>.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Els mals de cap aliens que s'escolten als vagons de metro, que t'expliquen propis i estranys i que veus a la tele et generen ganes de cridar: ei! saps que ho tens tot i no veus res!!!???.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">La malatia, penses primer, hauria d'estar prohibida. Poc a poc, sense deixar aquesta opinió, comences a entendre que realment estàves aquí simplement per aprendre; probablement per a aprendre a ser feliç, però per aprendre al cap i a la fi. </div><div style="text-align: justify;">Entens al peu de la lletra el discurs de <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/El_hombre_en_busca_de_sentido">Frankl</a>, entens d'una vegada per totes el perquè de tot plegat. Qualsevol metafísica et sembla una obvietat. I Darwin esdevé definitivament el geni dels genis, perquè no et queda cap altre remei que adaptar-te, com humanament pots, a l'horror que era d'altres famílies i ara tens a casa.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">I si... creieu-me que és cert allò de "et pot passar a tu", i creieu-me que, si no esteu en una situació realment semblant a la meva, us van tant bé les coses que no ho veieu.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Recordeu a cada pas que res no és etern, no oblideu tampoc que "això també passarà", sigui bó o dolent. I aprecieu cada respir. Però de veritat, no només quan torneu a veure Ameliè, no només quan estalleu a riure... també a la cua del supermercat, també enmig d'un examen, també quan tingueu mal de cap o us deixi la parella.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/_5CevZhfhXXM/R0F29PMveKI/AAAAAAAAADM/ql19A-uMKQI/s320/Tot+et+ser%C3%A0+pres.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/_5CevZhfhXXM/R0F29PMveKI/AAAAAAAAADM/ql19A-uMKQI/s320/Tot+et+ser%C3%A0+pres.png" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>annnahttp://www.blogger.com/profile/17567246820511321776noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-4834385814610629296.post-34150449077744574842010-12-17T22:31:00.001+01:002010-12-17T22:33:01.996+01:00Petit dilema<div style="text-align: justify;">Doncs sí sí... ara tinc un petit dilema. Concretament des de que vaig obrir el <b style="background-color: #f3f3f3; color: #eeeeee;"><a href="http://annalgesiados.blogspot.com/">blog en castellà</a></b>; em plantejo què fer: traduir el que escric allà i aquí, de manera que els continguts sempre siguin els mateixos i a més jo adquireixi un nivell descomunal en l'àrea cerebral dedicada a la traducció - que no existeix com a tal, si mal no recordo - o bé acceptar una petita qüota d'esquizofrènia que podria ser menys descabellada del que sembla... depèn de què em surt en castellà i hi ha coses que probablement només expressaria en la llengua que faig servir per pensar, i per tant, per parlar-me a mi mateixa... </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">... bilingüisme creatiu? bogeria? temps lliure? ganes de complicar-se la vida?... boh, chi lo sà... </div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://img.webdelbebe.com/wp-content/uploads/2006/10/organizar-maitena.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://img.webdelbebe.com/wp-content/uploads/2006/10/organizar-maitena.jpg" /></a></div>annnahttp://www.blogger.com/profile/17567246820511321776noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-4834385814610629296.post-26096588962827103012010-12-15T13:11:00.002+01:002010-12-15T13:12:27.515+01:00Link annalgèsic<a href="http://i2.photobucket.com/albums/y6/Dani_Lebowski/G2269473641027.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="220" src="http://i2.photobucket.com/albums/y6/Dani_Lebowski/G2269473641027.jpg" width="320" /></a>He començat a transmetre <b style="background-color: #eeeeee;"><a href="http://annalgesiados.blogspot.com/2010/12/esto-tambien-pasara.html">ones annalgèsiques</a></b> en castellà...annnahttp://www.blogger.com/profile/17567246820511321776noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4834385814610629296.post-35552475196366669362010-11-18T14:50:00.000+01:002010-11-18T14:50:29.872+01:00Jo ho faria diferent...<div style="text-align: justify;">Deixant de banda la meva ingent decepció universitària, fa temps que detecto que hi ha moltes coses que no es poden aprendre en una aula. No només emocions o coses molt intangibles, també succeeix amb temes enganxats amb superglue a l'ABC de cada professió. Una d'ells em ve al cap diàriament. L'he après veient la serietat de les consultes i els ambients asèptics d'un gabinet psicològic professionals. El tema o idea és:</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><strong>Al psicòleg, un pacient s'hi ha de poder divertir.</strong></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Lluny de lamentar-ho, el psicòleg ha d'agraïr no tenir la potestat de receptar psicofàrmacs i, en el seu lloc, ha de receptar enginy mental, cultura, tradicions, gràcia, talent... el del pacient, sí sí, però també el propi.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Fa temps que busco els dos exemplars de cineteràpia per tenir-los algun dia sota la taula del meu despatx. On hi haurà també cd's, dvd's, accès a internet amb pantalla movible cap al prisma del pacient. En definitiva: colors, olors, sabors... sentits.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: justify;">Penso que s'equivoca qui pretengui curar l'ànima amb menys.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.microsiervos.com/images/anatomia-risa-escrita.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="160" ox="true" src="http://www.microsiervos.com/images/anatomia-risa-escrita.png" width="320" /></a></div>annnahttp://www.blogger.com/profile/17567246820511321776noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4834385814610629296.post-35356458310983462592010-11-04T15:09:00.000+01:002010-11-04T15:09:33.585+01:00Les parets parlen<div style="text-align: justify;"><span lang="CA">De entendre les pseudo-imbecilitats d'un company d'autocar a provar de digerir les reaccions injustes d'una familiar, hi ha un bon tros. A la vida de moltíssima gent hi ha peces d'acer que s'enganxen a las rodes que arrosseguen i que fan encara més estúpides les estupideses - valgui o no la redundància- d'alguns.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA">Quan entendrem que la vida va tan en serio que cal saber prendre-se-la en broma? Què necessitem que ens passi per captar, dia a dia, que no som immortals i que, a més, tenim una certa obligació a superar-nos? Quan separarem l'exigència de l'angoixa? </span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/_cc6W5fsdd9o/TNK-h69lxUI/AAAAAAAAALw/deh0OdxIUK8/s1600/psicologo+1+%28movil%29.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/_cc6W5fsdd9o/TNK-h69lxUI/AAAAAAAAALw/deh0OdxIUK8/s320/psicologo+1+%28movil%29.gif" width="320" /></a></div></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA">Estar fent pràctiques en un gabinet de Psicologia m'està ensenyant coses que no podia preveure. Entre d'altres coses perquè tampoc podia imaginar-me que m'arribarien en el context del moment que estic vivint. Si dono detalls, ens tirem aquí fins demà, i ja se sap que "tots tenim coses", no voldria que féssiu tard enlloc.</span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA">He après que em donen ganes de traspassar la porta on la psicòloga titular exerceix, i no per donar el meu parer (que també), no per poder explicar als pacients els resultats de les proves que jo he corregit (que també), sinó sobretot per poder dir que el seu problema no és tan gros.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt;">I això, us ho juro, mai de la vida hagués pensat que ho veuria com ho veig. Sense perdre el respecte pels dolors, fòbies i incomprensions de ningú - això mai!- em canso de parar l'orella i sentir, a l'altra banda de la paret i barallant-me amb el maleït fil musical, coses que no haurien d'impedir ser feliç a ningú.</span><br />
<br />
<div style="text-align: center;"><object height="132" width="353"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=a4a1747" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object></div>annnahttp://www.blogger.com/profile/17567246820511321776noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4834385814610629296.post-32439863636016647062010-10-28T14:14:00.000+02:002010-10-28T14:14:30.545+02:00Mecànica social d'un autocar<div style="text-align: justify;">Com que aviat toca examen, arrossego des de fa díes el llibre "Psicologia del llenguatge i la comunicació". La poca gent que aconsegueix llegir el títol en veure'm entrar al bus o pel carrer, deu pensar per moments que el llibre és apassionant, sense saber que, de fet, la única cosa mínimament interessant del llibre és el títol.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Una cosa semblant passa també amb les relacions socials, de vegades. En saber-ne la realitat de fons, et decepcionen. En realitat, la meva negativitat en aquest sentit, té nom propi. Un nom que vaig conéixer la primera vegada que vaig haver d'agafar l'autocar que em porta a fer de psicòloga en pràctiques. Tant se val on vaig i qui és, el que voldria transmetre és un seguit de situacions, que prefereixo que no siguin <i>cercables</i> a Google.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Els cinc primers minuts d'estrena d'autocar i destí de pràctiques ja sabia el nom del passatger del primer seient, que era passatger habitual i que semblava hipersociable. No calia ser Einstein: tenia molt bona relació amb el conductor i aquest li repetía el nom cada cinc nanosegons.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Tinc la mala costum de considerar que les coses susceptibles de convertir-se en rutina, com la feina, els vitages en transport públic o les relacions, són millors si se les amenitza amb bona predisposició quant a sociabilitat, amb ganes de ser positiu i de compartir. És per això que vaig pensar que, independentment del fet que fòs més o menys agraciat -que ho és-, tenir un company de viatge xerraire i positiu podria ser un bon alicient antirrutina.</div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;">Vaig activar durant tres o quatre díes el suggerent "bon dia" personalitzat com a l'ocupant del seient 1. No només va respondre amb educació i gràcia, sino que em va atorgar el títol de viatgera experimentada en pocs díes, recorrent a mi un dia que l'autocar ens feia esperar massa, per a consultes diverses, del tipus: "Ei hola, no ha passat encara, no? segur, eh". Que dubtés de mi, és absolutament accessori: "Però segur, eh¿? Quina hora dius que era quan ha anat a agafar els de la plaça? si?".</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Uns díes després, jo era a l'estació esperant l'autocar de tornada a Barcelona, quan va baixar amb una nena d'uns tres anys. Li repetia "va, que anem a veure la iaia!". Jo mirava somrient la nena petita mentre esperava que alcés el cap per a saludar-lo. No només no ho feia sinò que vaig intuir que la desviació de la mirada era intencionadíssima, estava vermell com un pebrot.</div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"> No sé què em va sorprendre més, si la seva fòbia a la paternitat o el fet que, de l'endemà en endavant, no ha tornat a saludar-me. Em mira de lluny amb una expressió que crida "em molestes".</div><div style="text-align: justify;">En situacions semblants, jo no acostumo a retirar la salutació, per més que no em responguin, perque penso que així queda clar que la maleducada no sóc jo. Però en aquest cas he fet una excepció. M'indigna tanta tonteria... què en penseu??!!</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://autocaresmontgat.com/Imagenes/Cinturones%20Autocar%204.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://autocaresmontgat.com/Imagenes/Cinturones%20Autocar%204.jpg" width="320" /></a></div>annnahttp://www.blogger.com/profile/17567246820511321776noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-4834385814610629296.post-36511339906909695732010-10-17T20:32:00.001+02:002010-10-17T23:04:36.563+02:00Nou anys després...<div style="text-align: justify;"><span lang="CA">Avui he despenjat un pòster que era fixe en l'onze titular indiscutible de la meva paret; des de fa 9 anys. Després de pensar-ho en diferents moments durant força temps, un segon ha bastat per fer efectiva una acció que en principi es preveia lleugerament dolorosa o fortament melancòlica. Segons i fóra... estimat pòster de Moulin Rouge. Sí, de la pel·lícula protagonitzada pels immensos Kidman i McGregor, dirigits per un Luhrmann que hagués atansat nivells de semidéu de no ser pels 15 histèrics minuts inicials del film.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA">No és pel retard en mostrar el talent, que he fet fóra un referent mural del meu món. És perquè m'he emprenyat amb l'amor i aquesta peli simbolitza el que crec quan hi crec. I ara no. Ara fa temps que no hi crec.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA">Aquests últims dies, més que amb l'amor, m'he encabronat amb les il·lusions, perquè ja està bé, no saber portar ni el nom! O portar-lo tant bé que fereix de notar-ho... és a dir... Constatar que les il·lusions tenen entre el seu significat una accepció il·lusòria, una confusió, un error.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"> Il·lusa o no, jo m'he cansat de pensar que determinades coses són possibles. També d'aguantar veïns de trajecte poc suportables (proper post). Si no puc tenir ni tres quarts del que somiava, pareu que em baixo. I si exagero, ja se'm passarà; mentretant, hauré fet "acopio de fuerzas".</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA">I un pòster tant ensucrat entre tanta cella tensa, què vols que et digui...</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/_cc6W5fsdd9o/TLtA8mtS_4I/AAAAAAAAALs/RagjKrP7b84/s1600/DSCN2743.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://4.bp.blogspot.com/_cc6W5fsdd9o/TLtA8mtS_4I/AAAAAAAAALs/RagjKrP7b84/s320/DSCN2743.JPG" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>Espero que s'apreciï l'espai que ocupava el pòster...annnahttp://www.blogger.com/profile/17567246820511321776noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4834385814610629296.post-68642144122574187212010-09-24T20:19:00.000+02:002010-09-24T20:19:08.360+02:00Per twitter, mar i aire<div style="text-align: justify;">Ara fer-se sentir es diu visibilitat, el món és 2.0 i si no ets a Twitter, no ets. No ho dic amb recel, al contrari, em declaro desde ja una viciada gairebé orgullosa de ser-ho, sense més perquè ni com.</div><div style="text-align: justify;">Encara recordo les primeres visites a la xarxa que m'ha retingut entre els seus fils. Va ser quan la biblioteca del poble va posar el primer pc amb internet, tenia la velocitat dels picapiedra i moltes trabes per accedir, esperant a que no sé quants veïns apuntats a la llista per davant teu, sortíssin de les urpes del vici disfressat de consulta.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Recordo també arribar a casa i competir pel temps on-line amb els germans que encara vivien a casa els pares i que remugàven quan s'excedien del temps raonable i la petita feia sonar només per ella el jurrrumpiiiim aquell dels primers mòdems.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Haurà plogut des de llavors fins que descobreixo que un blog sense finestres a la tafanera i altres tweets no és un blog, però la passió és la mateixa.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">P.D. Que consti que el títol no és meu, el vaig sentir en una de les meves passions retrobades: la ràdio. Qüestió d'antenes i xarxes...</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://images.huffingtonpost.com/2010-04-02-6a011570b57d1c970b0120a59267c7970b800wi.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="http://images.huffingtonpost.com/2010-04-02-6a011570b57d1c970b0120a59267c7970b800wi.png" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>annnahttp://www.blogger.com/profile/17567246820511321776noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-4834385814610629296.post-64382372884161071742010-09-04T14:37:00.000+02:002010-09-04T14:37:51.187+02:00Envejant d'aprop un estrany llunyà<div style="text-align: justify;">Tinc un cosí amb el que no tinc pràcticament relació. Deu tenir uns quatre o cinc anys més que jo i no viu massa lluny, però sempre hem estat molt distants a nivell relacional.</div><div style="text-align: justify;">No escric sobre ell perque desitgi cap canvi en aquest sentit ni per queixar-me'n ni per analitzar el nostre vincle, està bé com està.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">En parlo perque avui he caigut en una diferéncia entre els dos que ara mateix es converteix en crucial per a mi: ell va saber aviat què volia ser/fer a la vida, i en quan té clara una cosa li dedica quantitats ingents d'energia pràctica i creativa, i ho tira endavant.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Jo, en canvi, tot i que pel meu itinerari formatiu no se'n pugui deduir cap indici, no sé per on vaig. La meva motivació per les coses balla com una baldufa i decau com un pèndul desencisat. Puc començar mil històries amb passió però ni una activa la meva constància, res no dura... </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/_cc6W5fsdd9o/TII9lXHwzbI/AAAAAAAAALY/jAyL_o08g64/s1600/78400019.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/_cc6W5fsdd9o/TII9lXHwzbI/AAAAAAAAALY/jAyL_o08g64/s320/78400019.jpg" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>annnahttp://www.blogger.com/profile/17567246820511321776noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4834385814610629296.post-40095810892540863302010-08-24T20:47:00.000+02:002010-08-24T20:47:51.709+02:00De quan els minuts pesen...<div style="text-align: justify;">Em perdo... sense dramatismes, però em perdo. Cada dia torno a començar a pesar de les poques i desesperançadores ofertes laborals. Intento organitzar els díes d'un estiu inactiu, d'un any al revés: he tingut <i>vacances </i>tot l'any (erasmus) i inactivitat estiuenca. Com he tingut recursos econòmics mentre tenia <i>vacances </i>i no en tinc gens en arribar... </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">No és ni productiu ni just queixar-se, perqué resulta que és una aventura massa preuada la poderosa opció de tornar a començar realment, però hi ha moments, com aquest, en que es creuen els cables de l'ànim.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://instintofemenino.files.wordpress.com/2008/05/maitena1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://instintofemenino.files.wordpress.com/2008/05/maitena1.jpg" width="313" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>annnahttp://www.blogger.com/profile/17567246820511321776noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4834385814610629296.post-21728947671420880172010-08-20T11:51:00.001+02:002010-08-21T14:09:38.797+02:00Mostrar-me, sense por...!!?!!<div style="text-align: justify;">He conegut sovint persones que no ténen cap tipus de por ni cap nivell de vergonya per mostrar el que fan. Gent que escriu, fa música, canta o actúa amb l'alegria de fer-ho i mostrar-ho sense embuts ni menjades <i>de tarru</i>.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Òbviament els admiro per molts motius però sobretot perque he amagat durant anys aquest blog a gent molt propera per un ingent sentit del ridícul, potser desmesurat... no ho sé...</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Ara em plantejo si obrir el teló i demostrar que estic viva, com el noi de l'anunci (del 3xl) però crec que hauria d'iniciar un blog amb un altre format, perque he parlat de coses massa personals...</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">... O estic tornant a amagar-me? Us mareja tant de canvi d'escala de veïns? Algú em llegeix encara¿?¿ jajaja.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Il·lumineu-me, família!!! xD</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.bdp.org.ar/facultad/catedras/comsoc/redaccion1/arrabal/duda.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.bdp.org.ar/facultad/catedras/comsoc/redaccion1/arrabal/duda.gif" /></a></div>annnahttp://www.blogger.com/profile/17567246820511321776noreply@blogger.com5