dilluns, 11 de maig de 2009

Manifestació

No em dóna la gana... No vull aguantar durant més temps les creences negatives que viuen al meu cap sobre mi... Tots en tenim, i són les ombres que de tant en tant ens fan sentir malament o ens fan evitar un esforç o un llarg etcétera. Però el que encara em fot més és que hi hagi qui alimenta el malestar amb comentaris fora de lloc, rialletes que no toquen, afirmacions "de savi" sobre coses de les que no en té ni idea...
Estic cansadeta ja d'haver de pressuposar sempre allò de "no ho fan amb mala intenció" o d'haver de sentir allò altre de "ai, tens la pell molt fina, eh".

No em sembla que cap bona intenció del món pugui justificar que una es vagi agobiant pel camí, i si tant bona és la intenció, doncs a demanar disculpes quan toca... però no, ningú creu que s'hagi de privar de dir el que pensa a la brava!!?

Em cansa que la gent tingui tant poca vista pels demés i tanta per sí mateixos.

L'únic antídot és manifestar, en el moment en que t'ho diuen, que t'has sentit malament. Però això és el que no faig... i d'això últim encara n'estic més cansada.

divendres, 8 de maig de 2009

El repte en 6 paraules

La Rosketa em passa el repte de fer un microrrelat on apareguin les paraules que veieu en majúscula.
Instruccions: Escriure un relat amb les paraules "VIDA-VIAJE-AMOR-SEXO-CINE-LITERATURA" i passar el repte a 6 dones més, les meves escollides són:
Aquí teniu el meu:
La Gina va marxar perque estava cansada. Va posar d'excusa allò de "és que no sé ni com, m'han trucat per una feina, quines coses...". Sortosament, poca gent va indagar com podia ser que una agència de publicitat de Santander s'interesés per ella, sense que ella fes res per buscar feina enlloc.
La situació de la Gina els últims mesos era sofocant, i ni tansols sabia perquè. Ja feia un parell d'anys que ho havia deixat amb l'Òscar i més o menys tenia la seva absència coberta, almenys pel que fa al SEXE, ja que no li faltàven "historietes" al voltant de les òrbites dels seus amics. Però trobava a faltar el moment en que s'estableix una relació de confiança, algún vincle.
La cansava no trobar aquest valor afegit proper a l'AMOR i encara més, el fet de comprobar que l'amistat també semblava estar devaluada. On restava l'autenticitat de la gent i de les coses que passen entre la gent. Perquè només la veia en una pantalla de CINE?
No tenia ni idea de com li aniria a Santander, va tirar d'Infojobs i de mil ciutats diferents només pel fet de marxar, d'emprendre un nou VIATGE que cambiés el romb de la seva existencia. Qué importava el tipus de feina o el clima del lloc, quan el que interessava era deixar de notar com si totes les cèl.lules de cos estiguéssin empresonades.
Necessitava viure una altra VIDA. No en el sentit rupturista, no volia canviar ella... Volia un altre escenari. Si seguia on era, esdevenia molt difícil tenir prou valor com per dedicar-se a la LITERATURA.
Enmig del camí, aturada a la cúa d'un peatge, va fixar-se en una tanca publicitaria on s'hi llegia: "Cantabria infinita". Es va somriure i va pensar: "Com jo!"