dilluns, 12 de maig de 2008

jeje ;)

A les cançons de Sabina, "Jimena tiene un máster en desengaños"; a la peli "A mi madre le gustan las mujeres" la Watling fa de Jimena. Tant la cançó com la pel.lícula acaben esdevenint referents per a mi. I per explicar el que em passa avui m'he de remontar al moment en que la Jimena de la pel.lícula es queda sola en un turó de Praga i allà decideix que ja no és la mateixa persona. Es rebela amb un somriure que es dedica a sí mateixa, com dient: "El que els espera als demés".


Des d'ahir nit faig el paper de Jimena, no diré per quines dues o tres decisions em trobo com ella fins que ja siguin un fet. Cal acció per fer que els pensaments i les intencions surtin de l'estat de promeses incomplides.


Fins aviat ;)



dijous, 8 de maig de 2008

Indecisions i corbes

Un trajecte de bus; un altre, vaja. I de cop la certesa que s'ha desbordat allò que creia que controlava. Un bri d'ansietat treu el cap per les meves finestres.

Intento redreçar el pensament però és difícil quan sembla que totes les cançons que escull l'mp3 es posin d'acord per recordar-me el que vull oblidar.

Arriba un moment de descontrol en que ni tansols sé si vull oblidar-ho: les petites obsessions són així.
Suposo que tots tenim pensaments que, tot i que reconeixem com a nocius, no volem del tot que desapareguin. I a partir d'aquí només hi ha dues teories:

1 - La positiva: Potser no són tan nocius, potser el que passa és que els hem de resseguir fins a convertir-los en acció i tirar-nos a la piscina.

2- L'altra (ajajja): Potser no cal ser tan somiatruites, i senzillament cal buscar una altra cosa en la que invertir el pensament. Probablement qualsevol pensament circular ens acaba resultant perjudicial.

Sigui com sigui, em començo a marejar al bus, decideixo deixar de mastegar compulsivament el xiclet -al ritme obsessiu dels pensaments-, tancar els ulls i deixar que la poca calma que em queda m'ajudi a cuidar de mi mateixa i del nus a l'estòmag que se m'ha fet.

Em passo de parada, trec el "shuffle" de l'mp3; ara decideixo jo el que sóna, però tornen els versos traidors i se m'emporten. No haurien de ser ells...