dissabte, 19 de gener de 2013

Estupendíssims

Mentre em barallo amb WordPress per a decidir si a part del pis, em canvio de blog, he decidit no esperar més i explicar-vos una nova i esperançadora troballa: els estupendus.

Els vaig descobrir (o potser hauria de dir redescobrir) en un sopar i he desenvolupat un cert instint de detecció estupenda força fi. A més, com a defensora acèrrima de l'autenticitat és un honor haver comprovat darrerament que no sóc la unica que els detecto.
Ara bé, sí que em sento més sola en el sentit de la digestió estupendística. Això és: els meus aliats em donen la raó quan explico quins estupendus he detectat i perquè. A cops fins i tot em donen més arguments per a la classificació del grau d'estupendisme. Però tal com m'ho expliquen, ho obliden, o se n'enriuen, o...

A mi, en canvi, em queda l'estupendisme saturat en sang durant hores i, a cops, fins i tot dies.
Per al metabolisme i volatilització final d'un estupendu o estupenda em calen moltes dosis d'autenticitat; qüestió que porta a plantejar-se seriosament si val la pena envoltar-s'hi.

La resposta, merament provisional, que he trobat és que depèn si l'estupendisme té alguna opció de tornar-se autèntic o no. M'explico: si el portador o portadora del gen estupendu  el manté en diferents contextos i tant en el gran grup com quan hi parles en petit comitè  és un estupendu/a amb ascendent autèntic  és a dir, t'agradarà més o menys, però és qui mostra ser, i això és un valor que sempre respectaré. Punt. ;)

Ara bé, el estupendu en el seu hàbitat natural t'alterarà les seves expressions i mutarà en plan camaleó, si li convé, quan consideri que hi ha poca gent que el mira o la mira i, senyors, més ens valdrà tenir un bon digestiu a mà i sentit de l'humor ;)