diumenge, 27 de maig de 2007

Propera parada...?

Segueixo arrossegada per les convulsions d’una vida que es revoluciona, per una crisàl.lida que vol córrer, pel ritme d’una rentadora que centrífuga emocions... perquè rodamóns com nosaltres, nena, vam néixer per córrer (Born tu run, altre cop).




Enmig de l’huracà he d’oblidar una persona, buscar la manera de dir-li a una altra que ha de recordar que no tenim cap compromís i comprovar si tu, l’última estació, ets qui somio que siguis.
Per fi una cara que em fa esclatar el somriure, una bogeria semblant a la meva... per fi algú que es mira la vida amb la mateixa cara interrogant que jo poso... però ves a saber.
És tan infinitament d’hora pels dos com ahir era tard per continuar responent-nos preguntes.
Si la vida és mínimament lògica ens ha d’unir la rauxa que compartim, sempre he confiat en el poder dels farts de riure, en la química de l’humor, en l’habilitat irònica de la intel·ligència dels que sabeu que rient es viu tres o quatre vegades més a gust. Però en aquestes coses no hi ha ordre ni concert i no sabrem fins vés a saber quan què passarà amb nosaltres.

M’agradaria que em fessis frenar i em portessis la calma, no t’ho negaré.
Tant de bo sigui al final real aquella enèsima broma teva, amb cara d’anunci de beguda refrescant, dient: “no te’n penediràs”.


La imatge correspon a la pel.lícula d'on trec la idea de la lavadora que centrifuga (recordeu els pensaments del noi quan s'asseu a mirar-la?), una pel.lícula que mostra la velocitat de sentiments com els meus...

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Es infinitament d'hora per saber què passara però tu ja t'has fet totes les il·lusions possibles. És normal, però compte!!!

Avui quan torni de la feina et truco per veure on ets i fem cafetó per arreglar el món i els teus sentiments.

Àngels

esteve ha dit...

iep!
està molt bé tenir tants sentiments, però recorda, easy comming easy going! el que ve ràpid se'n va igual.

gaudeix!

LlunA ha dit...

Ays nena que em perdo...
Les coses ja ho saps que finalment passen quan han de passar...es clar que fins que tot arriba se´ns fa una muntanya massa alta i dificil...però ara sé que tot arriba al moment exacte.
Un gran somriure per tu. Sé que trobaràs tot allò que desitjes.
Petons

Sinuaini ha dit...

M'agradaria poder contestar-te als teus últims posts. Però estic massa lluny per a entendre del tot el que et passa pel cap ( i pel cor), però tornaré i llavors em posaré al dia. Un petó

EDUARD ha dit...

Quina mania que tens ANNNNNNNA de buscar fora el que creus que et falta. Ho tens tot a dins. A fora hi han distraccions, de les bones i de les dolentes però distraccions al cap i a la fi