dissabte, 2 de juny de 2007

Post-it de la veu de dins

El poder d'una cançó t'atravessa l'ànima un dissabte al migdia, quan encara no has dinat i et sents vençuda pels teus errors, aixafada com una patata bullida indefensa sota la forquilla, però estranyament en guàrdia. Sempre hi ha un pilotet vermell que vigila que no t'ensorris, sempre.
A pesar del teu propi desastre, portar 24 anys amb tu mateixa continúa essent una aventura digna de viure.
Quan aquesta tempesta passi, torna a sentar-te en aquesta cadira i torna a posar


P.D. Com sempre, gràcies a tots els que feu el possible per poder llegir coses com aquestes.

5 comentaris:

Té la mà Maria ha dit...

si tienes un momento pasa, gracias por todo

Té la mà Maria ha dit...

per passar, per respirar a prop nostre, per retirar-te al cabell com ho fas, per un bon dia plé de tendresa

denke ha dit...

mmm...
portes uns dies molt musical, no?

desde el sofa es agradable anar escoltant musiqueta ;)

annna ha dit...

Té la mà maria... no et conec, no? Jo diria que de Reus... tret de la CORI i el Buenafuenteee... jajajaj Moltes gràcies per les coses maques ;P

Denke!, quina ilusió sempre que vens!

esteve ha dit...

aquest Pau Donés ara s'autoprodueix, si així torna a la via poética molt millor, a veure si s'arrisca més que amb les megaproduccions... (ho sento no puc apartar l'anàlisi de mi)

és bonic veure com la música ens afecta tan positivament.