Autopressió

De vegades et descobreixes no només escrivint per un altre, sinó també per uns altres. I no estic parlant de literatura de postal d'aniversari... ara que hi penso tampoc estic parlant de literatura.

Un dia algú em va dir que perquè no intentava escriure com a hobby, sense angoixar-me més enllà. Quan et vingui de gust ho fas, igual que jugar a cartes o fer un pastís. És tant obvi com revelador que ningú s'atabala perquè fa massa temps que no juga a la escoba. La cosa és que ni en aquell moment ni mai he pogut aplicar-me aquell saníssim consell.

I no identifico perquè: no tinc cap trauma per no dedicar-me a això, no em sembla que no avanci... però per alguna raó - que existeix tant si la trobo com si no - tinc arrapada als teixits cerebrals la idea que he d'escriure, que he de fer alguna cosa seriosa amb això i... no ho faig.