Ventures i desventures de la jove Educadora 1

Fa uns 10 anys que vaig acabar el 2on de Batxillerat espantada perquè la bona estudiant que era de tota la vida, havia hagut de repetir-lo... hermanos, rasguémonos las vestiduras!! ;) Dic espantada perquè a casa era un semi-drama nacional i perquè tot plegat jo ho digeria amb grans dosis d'autobronca.

Tot plegat va fer que m'alarmés i, per tant, reaccionés buscant una germana petita de la carrera que volia fer; això és, vaig fer Educació Social enlloc de Psicologia. Com que la vaig treure en els tres anys que dura, va poder tornar a sortir a la llum l'orgull que em proporciona la part aragonesa del meu torrent sanguini i vaig pensar: saps què? Fem-ho! Al mateix temps que feia els papers per l'obtenció de la Diplomatura en Educació Social, vaig fer els de la inscripció a Psicologia. Total... no havia ni de sortir del Campus.

Tirant de sangre maña i de seny català, vaig treure'm la segona carrera mentre treballava. Em vaig convertir per moments en una jove exemplar que es pagava soleta una segona carrera; però clar, vaig assabentar-me per altres que a casa em veien així... fer-m'ho saber? mai! Pedagogia hereva de la letra con sangre entra??

Seguint amb la filosofia exemplar vaig anar promocionant en una empresa, sacrificant-me primer a agafar trucades com un autèntic lloro de repetició enmig d'un Call center per acabar sent Formadora, que era el que volia realment i, fins i tot, jefecilla, fins que la gerència em va donar la patada, of course.

Enmig d'aquesta història, vaig oblidar l'Educació Social... però tothom sap que els temps de crisi (post-patada empresarial) poden ser moments d'oportunitat... CONTINUARÀ...