divendres, 17 de juliol de 2009

Paraules en color

Hi ha coses que, per ser apreses, porten tota una vida... o gairebé.Porto unes setmanes aprenent italià, aprofitant part d'una beca amb la que marxaré 9 mesos d'erasmus a Itàlia, el curs que ve i en paral.lel a un infernal procés d'aprenentatge per a treu-re'm el carnet de conduir (la paraula infernal no és, en aquest cas, una metàfora).
No entraré més en el tema del carnet perqué em fa mal fins i tot parlar-ne.

Dèiem que estic aprenent un noi idioma i encoratja el procés de fer-se amb noves maneres de pintar la superfície de les paraules. A més, després de tant de temps aprenent anglès és una maravella aprendre una llengua que realment pots fer teva gairebé instantàniament. Compte! Això no vol dir que l'italià sigui tan fàcil com tothom diu. Certament no és complicat, però ens haurieu de veure construïnt plurals i temps verbals per saber que no tot s'acaba en saber dir "piccolo" i "cappuccino".

Entre tant d'aprenentatge m'enfronto a pensaments altrament multicromàtics: alguns de clars i brillants, que em fan pensar que podria aprofitar l'adquisició de noves formes de coneixement a la meva destrossada autoestima. D'altres, de molt més obscurs, em recorden que estic cansada de tant d'estudiar i que em corre pressa per viure més pausadament (quina contradicció!) i que hauria d'evolucionar cap a altres coses.

En sortir de classe, una amiga em recorda que penso i analitzo massa. I m'encoratja que em recordi que mantè la condició d'amiga des de que ens afartàvem de chuches de ben petites. El meu derrotisme continua intacte, i no pot ser. És de les poques persones que pot estampar-me veritats sense sucre a la cara sense que em facin mal... moltes gràcies, scrittora!

Entre tanta idea, de vegades, cal fer cas a imatges ben simples... ecco! Un esempio:


6 comentaris:

polromeu ha dit...

Citada estàs.

Gràcies.

annna ha dit...

Sóc una lectora del teu blog, m'encanta, potser i malauradament, xq m'uneixen a tu, indirectament trets q ni per tu ni x mi no ens són bons: la autoestima destrosssada o inexistent i ara lluitant amb tota la força de la q disposem x recuperar-la...
una opinió de nosaltres mateixes q fa goig...
un anàlisi de les coses q ens passen fins i tot malaltís...i a vegades en plan negatiu, quan realment és totalment optimista...
i la resta et diu: xo nena!!!! q no ho veus q això no va així...i tu ja ho saps...xo fa falta aquella força i aquell ànim i aquella racionalitat x capgirar-ho i fer-ho "teu"
Bé, no et volia,ni enforsar més ni fer-te sentir encara més malament, tant sols dir-te que hi ha algú més que se sent IGUALET, IGUALET q tu, i en alguna temporada ha estat "lliure" d'això i TRANQUILA, que és la meva màxima aspiraciò, no analitzar ni negativitzar tot el què m'arriba...CASI NADA!!!!!
FELICITATS PEL BLOG!
annna:)))
Sort a Italia, una colega meva, marxa tb, x canviar d'aires i d vida, a l'octubre...li anirà bé, és pràctica i racional, xo lo just! no s'embolica amb ella mateixa, jejejekjeke! SORT!!!!

LlunA ha dit...

noieta quan has de marxar?? com va la cosa?? farem un cafetò o alguna coseta amb el iaito?? fa temps que no ens veiem.
petons

annna ha dit...

Ruskins!

Marxo el 25 de Setembre. T'anava a dir que esperéssim que tornés l'Edu de Rússia (està de vacances amb la nòvia) però si ho seguim postergant no ho farem mai.
Així que quan vulguis!!!

Olenska ha dit...

Hola Annna!

Jo he estudiat quasi 3 anys italià... i si, no és tan fàcil com tots diuen perquè els temps verbals, els plurals, etc són ben difícils. Aixó si, tens l'avantatge de que arribaràs a un punt en que encara que no et sàpies expressar perfectament ho entendràs quasi tot sense problemes... i enganxa!

Segur que a les 3 setmanetes d'estar allí et sorprens a tu mateixa de lo que xarraràs en italià!

Vogliamo sappere come ti va la tua experienza là ;)

annna ha dit...

Segur que escriuré molt més que ara, des d'allà! Merci wapixima ;)