dissabte, 20 de juny de 2009

Reaprendre a pensar, recordar-me de somriure




Venga, va, que actualitzo jjajaja

MOLT BON DIA, ho dic a consciència i amb totes les lletres. I espero, senyores i senyors, que ho llegiu com a mínim igual. I a poder ser, amb alegria.

No és que estigui eufòrica... però estic contenta i feia tant que no ho estava de veritat que ja no me n'adonava. Aquestes coses fan fredor quan te n'assabentes... buf...

M'he llevat pensant en parlar-vos de l'ansietat, una mala amiga de la que tampoc ens lliurem els aspirants a psicòlegs i que, a més, ens converteix en els pitjors "malalts", com els metges :)

Doncs sí, volia parlar de coses d'aquestes però fa bon dia, inexplicablement hi ha una orquesta de batucades i ritmes d'aquests al carrer de sobre de casa que sóna fantásticament, i estic viva tu... jajaj

L'altre dia vaig pensar que no em dona la gana subestimar-me, no deixar-me passar ni una, estar tot el dia fotent-me com una bronca interna com si no em fés res bé... anda va, tros d'animala, a viureeee! Tranquils, tranquils, no m'he tornat boja, però a la veueta de dins més val parlar-li amb humor.

Us recomano una de les medicines que millor m'estan anant: Antònia Font!!!







8 comentaris:

Júlia ha dit...

Ep, que em pensava que havies abandonat el blog, no siguis tan cara de veure...

annna ha dit...

Si que he deixat créixer males herbes, si... jajaj
Un petó! també tinc encara pendent escanejar els àlbums de la iaia Flora!!!

LlunA ha dit...

amb energiaaaaaaa jajjaaj això ha de ser l´estiu, el solete, la platja!

annna ha dit...

La setmana que ve torno a ser lliure (demà faig l'últim examen) i et dec un cafè... Què tal si el fem a la sorra?

Anònim ha dit...

En aquest terreny no estic gaire fina per aconsellar-te, però suposo que sí, que no deu ser bo "castigar-se" tant.

Ànims!

àngels

annna ha dit...

Nena, si poses el nom deixes de ser anònimaaa! Que no estas fina vol dir que no coneixes la psicologia o l'ansietat o que tu també passes per coses d'aquestes.

Si és això últim, em parlem, eh... que a mi m'agrada molt ajudar-te!

Núria ha dit...

Hola annna! He descobert el teu blog per casualitat i m'he vist tant reflectida en algun dels teus escrits que m'hi he anat enganxant...
Gràcies per deixar-te llegir!

annna ha dit...

Nonono gràcies a tu!!! Encantada que em llegeixis! Queda-t'hi! ;)