Quan Carles Sabater cantava allò de "ara sí que el somni s'ha acabat" ho feia amb una veu contundent i clara, sense massa melodramatismes, amb el dolor just.Aquest començament us xiva la resta del que llegireu: la balança torna a decantar-se cap al lloc que no toca.
Podríem haver-hi matisos, cops de timó... Podria ser un error meu de percepció... Però, creieu-me, hi ha fets i paraules que resolen setmanes d'incertesa. Ahir nit ho vaig veure molt clar.
Ni penso negar la pena, ni tampoc recargolar-m'hi. Era un somni, com ho ha estat sempre, i es dur seguir veient que no hi ha cap portador d'aquest somni. Que, de moment, darrera el somni no hi trobo ningú... i en aquest cas, que aquest algú no és ell.
Però de somnis n'hi ha més, molts més. Només se n'ha acabat un, la resta de l'engranatge no pot aturar-se.
Sau - Balada 27
Els llums s'han apagat
costa obrir els ulls després de despertar
ja no hi ha ningú
poso els peus a terra i veig la realitat
Ara si que el somni s'ha acabat
potser un dia torni a començar
nomès ens cal collir
tot allò que ningú no ha aprofitat
nomès ens cal guardar
tot el foc que encara no ha cremat
Ara si que el somni s'ha acabat
potser un dia torni a començar
nomès ens cal collir
tot allò que ningú no ha aprofitat
nomès ens cal guardar
tot el foc que encara no ha cremat
10 comentaris:
Només puc animar-te a seguir, encara que veig que ho fas tu soleta.
Sort per la pròxima vegada !
Moltes gràcies, polromeu!
Hi ha moltes coses que cal fer sol: "Bécquer no era idiota ni Machado un ganapán
y por los dos sabrás
que el olvido del amor se cura en soledad,
se cura en soledad." (Camino Soria, de Gabinete Caligari);)
La resta de l'engranatge no pot aturar-se!!! ;)
Molt ben dit!
Gràcies Olenska!!! Tu no tens blogger?
si, si que en tinc! pensava que la direcció ixiria al clicar damunt del nom. La direcció del meu blog és http://readingbetweenyourlines.blogspot.com
Gràcies Olenska! Ho tindré en compte ;)
Hola!Passo pel teu blog tot sovint, de fet el tinc entre els meus habituals...avui em llenço i només et dic: q no es pot parar, i t'ho dic xq jo en alguna ocasió ho he fet...i...i només he vist passar la vida per davant meu...no ens podem aturar...tot i q costa,eh!!!!
annna, tb amb tres n!!!!
:))))
Annetaaaaaaaa!
Carai! I perquè no deixàves cap comentari! Mira que això estava més mort que viu (he pensat fins i tot en deixar el blog...)!
Me n'alegro moltíssim que t'hagis decidit a parlar, t'agraeixo molt els dos comentaris i et convido a seguir passant per aquí.
Anims, el camí no s´ha acabat. les coses que ens passen ens fan forts, ens donen vida i ens obren el pas, per coses encara millors, per altres somnis més reals!!
Petonets nusketa
Gràcies Rosketa ;)
Publica un comentari a l'entrada