dimecres, 4 de març de 2009

Seguir somiant...?

No sé si sabré explicar el que m'està passant amb prudència... Sabent com sé que els pensaments em bullen i que les accions se succeeixen amb una rapidesa que fa variar el signe del que sento en nanosegons.

El que he somiat durant molt de temps -tot i la tranquil·litat d'aquest últim any- està "mig-succeïnt". No succeeix del tot perquè em falta saber-ne la resolució, constatar si el que s'ha iniciat com una amistat tan veloç com especial acabarà per ser més que això o no.

Però és que és tan refotudament bonic que sembla impossible! I em sento abocada al cel o a l'infern, sense terme mig. Si això rutlla, en el fons, serà més gran del que jo m'atrevia a somiar. Si no surt, em conec, la patacada serà tremenda. Però també sé que me'n sortiré, com me n'he sortit d'altres.

La veritat és que mai m'havien vingut a buscar d'aquesta manera: tant les circumstàncies com ell mateix. No coneixia, de ningú, aquesta capacitat de fer-me sentir especial.

Ens movem entre milions de sincronies que ens uneixen. Mentre intentem, sospito, cadascú per la seva banda, frenar les embalades mentals que agafem.

Només per l'aventura de viure-ho, suposo, haurà valgut la pena. Sigui quin sigui el final. Però crec que és el moment en que, per fi, la balança es decanti cap a la sort.



5 comentaris:

Inia ha dit...

Aix... l'amor...

passi el què passi l'important és ara. Si les coses van malament ho passaràs fatal durant un temps, és cert, però no deixis que aquests pensaments afectin al què hi ha ara.

I segur, segur que ara és el moment de que la balança es decanti cap a la bona direcció ;)

annna ha dit...

Gràcies per seguir venint, Inia ;)

LlunA ha dit...

Oh, que maco!! En arribar la Primavera sembla que sempre passen coses boniques, oi?? mai sabem el final d´una historia al seu inici, la podem intuir, però no el que hem de fer és viure, a tope, sense por, sense frens!!!
Petons

annna ha dit...

Això Rosketa!!! Allà vooooy ;P

anna ha dit...

Eiii! una de les meues...tu mateixa o dius al final...haurà valgut la pena, tant és el q en surti!!!
També t'he de dir q d'això meu una amiga meva en diu ser "kamikaze!, xo jo crec q no, ho seria si em llances a la piscina sense saber si hi ha aigua i ho és pas el cas.
Sort! tant sigui el resulatat!
Cal viure i sentir q ets viu!
A més la primavera és molt bona època x vivències noves!!!

annna :))))