Annatomia del somriure

Se m'acumulen els temes i no sé quin prioritzar aquest cop, i tampoc sé perquè m'ho plantejo així si el mètode "annàrquic" sempre m'ha funcionat per escriure el blog (almenys interiorment, no sé com es veu des de fòra) i no veig perque ara ha de deixar de fer-ho ni entenc perque no puc parar d'escriure com si pensés en veu alta mentre tu deus pensar "no m'interessa aquest rotllo previ".

Un diari de fa uns díes em transporta a l'univers de les lleis de l'atracció, un tal Losier creu que atraiem el que volem i el que no a través de pensaments, paraules, energies. No et diré que no, Losier, em caus bé només perque tampoc creus en les casualitats, per la resta, et deixo en una amigable tela de judici, t'hi pots gronxar i tot.

Un videoclip m'abraça de cap a peus, hi ha abraçades que et cobreixen fins que pots sortir volant com una papallona nova i no podia ser d'una altra persona... una pena que no es pari a considerar el divorci i redecoració de la seva vida les poques vegades que em veu. En fi, de moment us deixo el video al final del blog (si no el colocava a peu de plantilla i en dimensions enormes, es veia tallat...).

La Sara (neboda) està absolutament preciosa, ja sap riure amb la tieta i li regala una nou pensament: aprenem abans a riure que a parlar, el somriure és un dels primers camins de la comunicació. És una de les poques maneres que té la Sara de dir-nos que està a gust amb nosaltres, que s'ho està passant bé. La tieta fins i tot pensa que ja estàs aprenent a imitar-li les expressions de la cara! Ets una passada, petita, però estem a punt d'innundar el blog de babes.

I una altra Sara, una vella amiga d'ànima eternament jove, decideix ballar amb mi apareixent en plena nit de festa... tremenda!

El pare no dorm bé perque K truca cada dia i no se'l pot treure del cap, i per tant vull cuidar-lo, vull encomanar també els somriures al meu pare, perque ell em va ensenyar a somriure a mi.

I jo... això, i jo què? Torno a estar molt contenta. Afegir més paraules seria desdibuixar el significat. Ho van dir en paraules de Shakespeare en aquella inmensa pel.lícula... us ho deixo en imatge.

Somrieu més!

Anna.

El silencio es el mejor heraldo de la alegría.