Sort de vosaltres

Ultimament em passa que estic amb els meus amics i, de cop, em trasllado a un segon pla de l'escena i entenc plenament que tinc sort, que això és la sort: que hi siguin i que hi segueixin. Que no es cansin mai d'escoltar-me, que sempre tinguin una interpretació que no sempre em dona la raó però que és allà per confortar-me.

Avui un conegut em deia "Veig que tens la vida molt quadrada (organitzada), tambè tens el cap ordenat?". La resposta que he hagut de construir ha donat lloc a aquest post, que afortunadament no puc dedicar a una sola persona: "El cap sempre és més difícil de quadrar, però la gent em cuida molt, i així és fàcil".

I no en sé, de fortunes; entenc més d'injustícies i em sembla un clar exemple paradigmàtic de ser molt afortunada i ometre-ho injústament.

Gràcies per tot i, especialment, per aquests moments de sorpresa en veure que sou el més

semblant a una família annalgèsica:

- la taula de l'amic invisible de la nit de reis
- les escales d'última hora a la facultat

- la sobretaula de l'aniversari del Jordi

- l'hora de l'esmorzar a la feina

- les 16h cap al tram

- el ritme a spinning

- el somriure de la Sara

- el dinar a la casa dels laberints (de les independitzades)

- les poques vegades que "el pique"es fa verbal i divertit

També sóc afortunada en moments, que són persones i històries, així que me'n deixaré molts i moltes; però resten intactes al cap que endreceu i que sempre estarà aquí per correspondre tanta tanta sort.