"Una cosa lleva a la otra"... Com que les persones amb les que més descansos comparteixo a la feina eren de vacances, com que coincidia que tambè els teus companys habituals no hi eren, com que no hi ha ningú millor que tu per gestionar les meves crisis... has estat aquí en aquestes dues setmanes de "cefalea laboral".
Has aguantat estoicament els esbufecs, els atacs de riure, els "saps què passa?" que duren mitja hora... sense apagar ni un sol somriure. Només perds la calma amb el nostre mític debat de: "És o no possible dir uno a la vez" (debat freak com tu solet, que no veus que "a la vez" comença a tenir sentit quan hi ha dos o més persones o coses, doncs no, no ho veus clar jajajaj).
Has aguantat estoicament els esbufecs, els atacs de riure, els "saps què passa?" que duren mitja hora... sense apagar ni un sol somriure. Només perds la calma amb el nostre mític debat de: "És o no possible dir uno a la vez" (debat freak com tu solet, que no veus que "a la vez" comença a tenir sentit quan hi ha dos o més persones o coses, doncs no, no ho veus clar jajajaj).
Enmig de la setmana de rabieta més visceral contra alguns tíos, has dignificat enormement "la teva espècie" i, quedi dit de passada, has guanyat una amiga.
Començava a perdre confiança en els demés, començava a barallar-me amb el món... gràcies per reconciliar-m'hi, gràcies per estar al lloc adecuat, en el moment adecuat.
Has acceptat fins i tot que et digués Fraggle, es pot demanar més?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada