diumenge, 13 de gener de 2008

Respect!

Jo no sé si és per l'estrès, pel canvi de vida tant brutal o per esgotament però aquest cop l'enigmàtica conjunció de casualitats ha volgut que em trobés tots els tíos que m'han fet mal en el mateix cap de setmana. I no sé per quin d'aquests motius, però he aconseguit "despatxar-me a gust" i no en el sentit que esteu malpensant, sinò en ajustar comptes.


Bé, tots no els he trobat, perque hagués estat materialment impossible (i matemàticament també). Però una mostra ben significativa, sí.


Ajustar comptes o despatxar-me a gust ha estat com saldar un deute (intern) que tenia amb mi mateixa i no era conscient de fins a quin punt era necessari saldar-lo.


A cadasqun d'ells els he dit a la cara, en diferentes versions, que amb mi no es juga i que, ja de pas, intentin no repetir amb ningú més els errors que han comés amb mi. En resum: que n'aprenguin!


S'han acabat les tonteries, els silencis "per no liarla", les permissivitats, etc.


Ningú que no em respecti tindrà res a veure amb mi.


I d'on coi sortiu ara "a saludar"? I per què feu segons quines coses sense que us caigui la cara de vergonya?


És una pena, però ara entenc millor que mai allò de "millor sola que mal acompanyada".


"... entre esos tipos y yo hay algo personal"


2 comentaris:

polromeu ha dit...

He penjat quelcom pensant en aquest post teu. Si vols i téns uns minuts, ho llegeixes.

El veí de dalt ha dit...

Ejem...; espero que si ens trobem per l'escala, no mosseguis! ;-)