Tenia molt clar que volia organitzar el cotarro, tenir més veu, donar carpetazo a coses que s'estàven fent malament des de temps inmemorials i renovar l'avaluació de la qualitat de l'empresa. Però no tant que me'n donèssin la oportunitat.
Em feia (i em fa) moltíssima il.lusió coordinar un equip, que és més maco que allò de "tenir gent al teu càrreg", però no sabía que en dos díes una d'aquestes persones em faria veure que no me'n puc fiar.
Reunions, trucades, demandes constants i enormes (almenys de moment)... i en plena época d'exàmens. Això últim fa que, en arribar a casa hagi de treballar en l'estudi a un ritme igual d'exigent... de bojos!
Com a solucions he establert fes cas de la mama, que està extremant les mesures de control sobre el meu nou estat en el sentit que a ella l'importa: com estàs? ja menges bé?
El paper de la família i d'alguns amics está sent fonamental per no tornar-me boja.
Com si els meus superiors fòssiu vosaltres, us detallo les accions que procuraré no abandonar per no desquiciar-me:
- Continuaré amb el blog
- Continuaré amb el bon hàbit de llegir i escriuré els caps de setmana
- Els amics els veuré tant com pugui
- Música per tot arreu
- Cine, un cop al mes com a poc, si us plau
-No abandonaré els mails personals en hores de feina
- Mantindré intatxables els meus descansos
De moment és el que se m'acut, si teniu cap idea millor, traslladeu-me-la.
Moltes gràcies,
Anna
1 comentari:
-Llegir-te.
Publica un comentari a l'entrada