Novament en un lloc similar a un punt de partida, però dins d'un passadís de transbordament.
La meva vida está decidint per mi (simbòlicament, sempre) i m'ha colocat enmig d'un enorme transbordament per on passa molta gent que sembla tenir un destí, que sap on va, o fa cara de saber-ho.
I enmig del "zum-zum": barreja de veus, passes, músics ambulants i fressa de bosses de botigues de classe mitja; em van passant coses. Les agafo al vol, les visc, intento ajuntar-les davant dels meus ulls perque tinguin un sentit i torno a començar: "Novament en un lloc similar a un punt de partida...".
Si em dóno una mica més de pressa, i faig augmentar les passes i el volúm de l'mp3, apareixes tu.
Si m'amago de tot, apareixen pensaments concéntrics, nussos a la gola i ganes de marxar.
Si me n'alegro de tot, torno a trepitjar l'horror i surto del transbordament.
Si assumeixo que el mite de l'etern retorn era la vida mateixa i que és normal haver de tornar a començar tants cops, llavors té sentit aquest post.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada