diumenge, 21 d’octubre de 2007

Benvinguda al món, Sara!

Gràcies Sara, ha estat increíble haver-te vist ja per fí.

Gràcies per fer cas de la tieta i néixer abans d'hora però fóra de perill i a més per sortir just un dia abans de convertir-te en escorpina, te n'has lliurat i seràs balança... molt bé nena!


Només m'has apretat el dit petit demostrant-me el teu reflexe de prensió, només he vist com badallàves i feies unes ganyotes extranyes, només he vist com prenies el pit de la teva mare... i ja estic orgullosa de tu.
A partir d'aquest primer "apretón de dit" comença la nostra vida compartida, no sé si ho has notat però tota la capacitat d'estimar de la teva tieta estava en aquest dit que has presionat: un instant gairebé inconscient per tu, una eternitat per mi, un moment de concentració absoluta de bellesa, un instant que et reconforta i que et regala tota la pau de l'univers.


Tant de bó haguéssis tingut ja tots els sentits desenvolupats per percebre la cara de la teva mare, l'absoluta ilusió del teu pare (el meu germà) i del teu tiet, l'embobament del avis... Sara, si ens haguéssis vist!


En fi, em queden molts dies de reobrir el llibre de psicologia del desenvolupament per reconéixer els teus canvis, molts contes per explicar-te, molta molta vida per compartir i per convertir en bellesa, com avui.


Benvinguda al món, Sara!




5 comentaris:

EDUARD ha dit...

¡Que maco! Moltes felicitats a la familia.

Júlia ha dit...

FELICITATS, AVUI LA PENSO ANAR A VEURE, ARA JA ETS UNA 'TIA BUENA', HE, HE.

annna ha dit...

Gràcies Eduard.

Gràcies a tu també, Júlia, hi he anat aquest vespre i ja m'han posat al dia de la teva visita. La roba que li has regalat és preciosa!!
Avui fins i tot m'ha deixat que li veiés bé els ullets... estic encantada :)

Albert ha dit...

Enhorabona, tieta veïna.

issis ha dit...

felicidades, yo ya tengo 4 y mi viejo me pregunta: ¿y a ti cuando te toca?
uffff...