Trocet de Tübingen

Aprofito que l'Alícia ha matinat per anar al Laboratori i poder estar a les 12:30 fent un paella per a nosaltres i que he de deixar un marge cada dia a la Gemma entre que sóna la meva alarma i ella deixa de fer la croqueta... doncs això, aprofito per treure el cap per un foradet del viatje i expliar-vos que Tübingen és preciós, com estar dins un conte. Pel meu gust li falta nervi, "bullício"... és com si anyorés una part del caos de les ciutats que els alemanys no es permeten. Quina gent més curiosa... No m'estranya gens que alucinin amb l'expressivitat de les espanyoles... siguin expressives o no, tenen unes quantes tones més de sal que ells. Això sí, molt endreçats, molt nets, molt respectuosos amb el seu patrimoni... ja ténen Lloret o Mallorca per destroçar coses, no? jajjaj. Ja m'estic passant... Hi ha molt bona gent aquí, però el meu penós nivell d'anglés no em deixa defensar-me gaire, em sento com si les paraules se m'escapéssin o hagués tornat a la fluidesa verbal de primer de primària. Però s'agraeix encara més l'esforç d'integració i el caliu que ens proporcionen l'Ilka, la Renate i la Sofia, per exemple. A banda que siguin més obertes que la mitja alemanya, es prenen amb molta filosofia el meu llenguatje macarrònic i són molt agradables.

En endavant us explicaré com va anar la nostra primera barbacoa en una barqueta diminuta, sobre el riu Neckar i moltes moltes anécdotes que em queden per recollir.