Les reaccions a l'últim post m'han fet pensar molt... potser això ja és més vostre que meu, potser hi ha massa gent que condiciona els meus continguts i que, quan m'atreveixo a dir segons què, em fa pensar que potser m'ho hauria d'haver guardat.
Potser només és part de la meva estranya situació actual en tots els sentits... però aquesta nit he estat més lluny d'aquest blog del que mai havia estat.
7 comentaris:
Se cayeron mis alas y yo no me rendí...
No deixis d'escriure. Una abraçada.
Ei, espero que el meu comentari no fos d'aquests. Potser no em vaig expressar bé: només volia dir que no hi ha res a afegir, que ho vas explicar molt bé i que estic plenament d'acord amb tu.
Endavant valenta
Perdiu... és el que veig cada dia quan engego el mòbil :) No sé qui ets però has anat a donar amb les paraules justes. Gràcies.
Alice in chaaaains! Tranquil.la dona que ja m'ho vas dir per mail :)
Només és que em comença a condicionar l'opinió dels demés i que coneix el lloc al aquell o tal altre... i no hauria de ser així... abans no era així
No sé si serè tan afortunat, veïna, pe`ro la meva frase és: "llegamos al borde del precipicio, y dimos un firme paso al frente". Ànims, guapíssima!
Gràcies per "no quedar-te inmòvil al borde del camino", Albert. Ets el millor veí del món
Pren el temps que necessitis fins que la teva veu sigui la única que decideixi el teu camí, però pensa que les opinions positives i negatives al respecte de qualsevol tema hi seràn sempre. I és bàsic apendre a conviure-hi.
Ànims!
Esteve, en cas que ho deixi no serà ni molt menys perque hi hagi gent que tingui opinions diferents a les meves, només faltaria!
No m'hi sento tant bé per altres coses.
Moltes gràcies!
Publica un comentari a l'entrada