dijous, 19 de juliol de 2007

De cop

Un segon, en un dia entre setmana, en una conversa trivial, en un lloc asèptic pot ser una escena crucial, la resolució, el feix de llum. En un moment que mai no haguéssis pogut preveure la teva vida entra en una convulsió que ho transforma tot.

De cop, totes les cançons... millor dir, totes les lletres de cançons parlen de tu. Tantes vegades com les havíes escoltades i mai havíes entés que precisament el que diu en tal punt de la melodia és el que t'ha passat.
No sé si el què descobert té solució... però ho he descobert.

I, també de cop, sé que la meva vida segueix desendreçada i ja sé que em queden encara milions de coses per aprendre, moments per enfortir-me, decepcions, alegríes, felicitats i ombres... però, de moment, ja sé de quin tipus era l'espina que tenia clavada... si és que ho és...