Quan més històries em passen menys entenc ja no els homes com a "espècie" sinò on s'amaguen els que són com els que surten amb les amigues, els que ténen ni que sigui una retirada a la magnífica personalitat (i quina carcassa!) del Dr. Shepard... puc assumir que els homes "de a pie" no tinguin massa a veure amb els de les telesèries... en certa manera ja m'està bé perque no soportaria converses del tipus:
- "Me he portado como un completo idiota, nena, sólo espero que puedas perdonarme... "
El que dèiem, puc assumir que no siguin ideals. De fet totes tenim un borrador mental de l'home perfecte i el meu és un retrat d'un tio amb molts defectes... potser no tant atrevit com els que em trobo, però molt més pendent de mi... i no parlo d'atencions que no puc reclamar als "homes història", parlo de tacte, de consciència, de... en sembla que només m'entendré jo en aquest post, però oi que m'ho perdonareu? gràcies.
En una cançó de Sau sortia un concepte interessant: "amant amable"... i d'aquests només en tinc un... i probablement avui sigui el seu últim dia al meu costat.
Perque he decidit que, tot i que no ho pugui anar a buscar, em mereixo una altra cosa... o potser no, però és el que vull.
9 comentaris:
Sense comentaris. Només volia que sabessis que l'he llegit.
Un petó
jooo... y yo ahora que doy. no me devuelven! dones!
I ho dius aquí abans que ell ho sàpiga ? Ho veig poc respectuós amb ell, i més essent amable.
Em sembla que tothom qui tingui una mica de cor i consiència, t'ha entès. Per A o per B, o per desgràcia fins i tot, tots hem estat enamorats.
Que sigui lleu i posis la marxa de "buscant tio".
Em sembla que no he fet bé de sincerar-me tant en aquests temes. Polromeu, si haguéssis llegit desde molts pots abans sabríes que aquest noi i jo mantenim aquest tipus de relació des del principi i que no ens hem d'anar dient aquestes coses.
Tens tot el dret d'aspirar allò que vols...i a seguir buscant sempre.
Avui en dia parlar de la dualitat homes – dones ja es anacrònic tret que estiguem participant en el Club de la Comèdia. No som dos grups diferenciats. No existeix diferencia entre mascles i femelles, nomes hi han persones. I en una societat on cada cop la gent es fa gran mes tard (l´ adolescència dura fins als 40) ni li pots demanar a la gent la maduresa i responsabilitat a les relacions que no te en la resta de les àrees de la seva vida. Al mon hi han egoistes i altruistes. Això es tot. I per cert Anna com deia Erich Fromm les relacions son com volem que siguin
No estic d'acord en gairebé res del que has dit, Eduard, però merci
Uff... no em sembla massa afortunat aquest post, ficar a tot un grup de gent en un mateix pot per formar part d'un col.lectiu ja és excesiu, imagina't amb tot el génere masculí!
Les coses cal pendre-les com venen i modificar-les en la mesura que permeten ser modificades.
Si tu desitges quelcom que no tens, cal que ho vagis a cercar, però si involucra a altra gent, cal entendre que potser aquesta altra gent no té la mateixa idea, i cal que sigui respectada.
Un petó!
Esteve, em sembla que no m'he explicat bé. De fet, ja ho vaig "avisar" enmig del post: "en sembla que només m'entendré jo en aquest post, però oi que m'ho perdonareu? gràcies."
El que poso no és la meva opinió sobre tots els homes ni sobre la dualitat home-dona que hi ha llegit l'Eduard.
Però vaja, que com t'he dit a l'altre post, cap problema en assumir que no sempre pot agradar el que digui
Merci!
Publica un comentari a l'entrada