diumenge, 15 d’abril del 2007

"Some-body" to love

Sabreu per les vegades que m'heu llegit -si sou veïns bloggers- o per les coses que viviu amb mi -si sou amics- que sóc molt emocional, molt sensible i que de vegades ho sóc tant que em quedo sense paraules. Segur que trobareu molts posts que comencen amb una variant de l'expressió "per més paraules que utilitzés no podria explicar...".

Aquests dies he descobert que la felicitat és la cosa més fàcil de transmetre però més difícil d'explicar.


Si em coneixeu bé sabreu que el procés de transformació que m'ha portat a aquesta felicitat no va començar ni ahir ni abans d'ahir. I us asseguro que no ha acabat, per sort, perque d'una vegada per totes he entés allò de que és més important el camí que l'arribada. Però per veure-ho havia d'arribar.


Ara que m'abracen m'adono que era impossible que ho fèssin si no era capaç d'abraçar-me a mi mateixa, d'acollir-me. Ara que accepto el meu cos i la meva ment amb la incondicionalitat necessària per un amor propi amb cara i ulls, veig que era impossible que la resta de la gent em veiés de debó amb la pared que tenia muntada. Acumulava greix, ansietat i malestar alhora... i amb ells contruia el que em separava de totes les coses bones que em passen ara.


Quan millor estic més me n'adono de com m'han ajudat els meus amics. Sempre he sabut que hi ereu però n'he estat infinitament conscient en veure que la meva felicitat us fa feliços a vosaltres. Ja sabeu que hi ha moltes coses que costen d'expressar (almenys sense ron pel mig) però voldria que sabéssiu que estic tremendament orgullosa de vosaltres, de l'enorme capacitat que heu tingut per escoltar-me, per aconsellar sense ferir, per animar-me fins i tot quan em posava insoportable, d'estar sempre on havíeu de ser.


Sempre he pensat en els agraiments d'un hipotétic llibre, sempre he sabut que hi serien els vostres noms i no és, de moment, un llibre el que he escrit, però sí que estic vivint una història que sense vosaltres mai hagués passat del pròleg.


La meva felicitat és, sobretot, per vosaltres.


Tot i que seria el més adecuat, no vull posar llistes amb noms i motius perque no em perdonaria deixar-me ningú.

Segur que m'enteneu si dic que sabeu qui sou els destinataris d'aquesta carta, segur que m'enteneu si parlo de l'efecte donosti, de les cròniques de nàrnia, dels quatre del plata, de les escales de la facultat, de la dutxa del gimnàs, de la meva banda dreta a l'institut, de la meva banda dreta ara a la feina, del cafè pendent d'una lluna amb molta paciéncia, del millor padrí que he tingut mai i la seva bruixa bona, les educadores socials, les companyes de cine i crispetes al walden que presegueixen amb mi l'Ismael, la meva amiga del frontón que s'ha fet gran i ja no juga a barbies, etc.


Hi ha gent que mai llegirà aquest blog i a qui dec tant com a vosaltres. Espero que em vegin als ulls el que no puc dir en paraules.


No tinc més paraules... GRÀCIES!



12 comentaris:

Sinuaini ha dit...

Nena, que quasi em poso a plorar...
Benvinguda a la felicitat!!!

Un petó molt fort

Anònim ha dit...

enhorabona Annna!! :)

fa molt de goig llegir aixó!!

gaudeix-ne!! petons!

Anònim ha dit...

no se a on vaig llegir un cop, que abans de pretendre que els altres ens estimin ens hem d'estimar a nosaltres mateixos.
i trobo que es molt cert

Júlia ha dit...

Doncs endavat i que no decaigui l'ànim, una abraçada.

LlunA ha dit...

Nusketa, crec que ets una dona realment increible i que et mereixes el millor d´aquesta vida....ser molt feliç!

Un petonàs

El veí de dalt ha dit...

Sort!, i sempre hi ha paraules per explicar la felicitat. Per explicar-ho tot.

Àngels ha dit...

Des de la banda dreta fa temps que ho he notat i no saps com me n'alegro. Sempre he dit que el millor de tu és la teva part positiva.

Des d'aquí vas ofendre la meva capacitat adivinatòria amb la mirada. És cert, no tinc aquesta capacitat. Als ulls no hi veig un "cacho", als ulls hi veig que estàs bé amb tu mateixa. I quan t'agrades, com han dit per aquí, és molt fàcil agradar. Ara no et miro als ulls i et puc dir que no trigarà a arribar-ne un altre.

Una abraçada enorme i sàpigues que és així com et vull veure i llegir sempre des de la dreta!!!

Anònim ha dit...

quiero y no tengo, tengo y no quiero, parece que aprendemos a cachos. felicidades, aprovecha a fondo.

Unknown ha dit...

Trobo que la felicitat esta molt sobrevalorada però m´en alegro que poc a poc aprenguis a estimar-te i a sentir-te a gust amb tú mateixa. Aquesta és la transformació més important. No necesites algú al teu costat que et digui lo bé que estas. La felicitat mai ve de fora sino que surt de dins. Felicitats

annna ha dit...

Alícia/sinuaini7 ;P Sabia que t'emocionaria, tontaaa! jajaj Moltes gràcies.

Esteve... ja saps què contestaré, fa tant de goig com tenir un veí com tú i que a sobre es posa vermel :) Gràcies!

Denke: No ho vas llegir, t'ho deuen haver dit tants cops com a mi, però no és del tot cert: quan jo no m'estimava tant hi havia gent al meu costat que sí que ho feia. Merci per voltar per aquí encara, sin pretensiones... ;)

Júlia: Un altre per tú! Moltes gràcies!!

Lluna/Roska/Ró: Dolenta no sóc cap dona increíble! Però gràcies per veure'm així i per pensar que mereixo aquestes coses tan grans. Felicitats a tú perque ara sí que l'has trobat, està clar que ho mereixes! Gràcies!

Veí de dalt: les emocions a mi a cops em deixen sense paraules! Merci.

Àngels, Àngels, Àngels... aiii la ninaaaa jajjaja Tant de bó estiguis per molts anys tan a prop com per fer la cosa aquesta dels ulls. Milions de gràcies, nina, no t'allunyis mai mai mai de la meva dreta.

Issis: Siempre apareces en los momentos clave! Gracias tú!

Eduard: Moltes gràcies, filòsof, a pesar que m'abandonis al vaixell per Bogotà, a pesar de la teva fòbia a la vulnerabilitat (perdona la rallada)... Moltes gràcies per tot aquest temps.

:D

Anònim ha dit...

Una llàstima que no em pugui comptar entre aquests amics teus. Un dels millors posts que he llegit en molt de temps, Annna :)

annna ha dit...

Moltes gràcies, Nur! Molts records, com va la recepta de la teva vida?