diumenge, 28 de gener de 2007

Fas mal

Mira que portàvem un temps bé, eh. Ja gairebé confiava en que havíes deixat enrera la teva pitjor faceta, però... patapam!... avui me la tornes a fotre (ho sento, estic massa dolguda com per parlar bé).

Com que ets qui ets i em coneixes com em coneixes et permets el luxe de fer-me mal on saps que més me'n pots fer. A pesar de no tenir raó, a pesar de ser inmensament injusta, a pesar de saber que t'equivoques.

Ni tansols ets prou intel.ligent com per saber callar quan toca i t'he de dir jo "mira, calla perque quan més parles, més em desanimes".

A qui se li acut dir-li no a mí, sinò a qui sigui... "no trobaràs mai ningú perque no ets prou presumida" i subnormalitats per l'estil.

T'he respost que no vull ningú que no m'accepti com sóc i ho tornaria a fer; però ja m'havíes fet massa mal com per sentir les meves pròpies paraules i calmar-me.

Potser no hauria de posar aquestes coses, tan explícitament, al blog. Però abans que cap altre cosa això és casa meva, i ara necessito treure aquest dolor de dins.

T'hauria de caure la cara de vergonya!

El vídeo: Hi havia molts candidats, però el títol dela pel.lícula em va bé. A més que és boníssima, i que els monólegs de Keneth Brannagh són memorables. Però per sobre de tot, és de les últimes que vaig anar a veure amb aquesta persona...



8 comentaris:

LlunA ha dit...

i tant que això és cas teva i pots dir el que necessitis dir. Que el mal no és pot quedar dins, que encara es pitjor.
Tu ets com ets i és per això que els que estem al teu costat t´estimem(encarra que no hi hagi cafè);)
Aquesta és una peli que em va agradar molt!

denke ha dit...

a las armaaaas!

Jo ho sento, xo quan em cabregen em deixo anar, es mes ho disfruto. Em fa mes rabia quan les coses son a mitges xq he de conternir-me...

Carles ha dit...

T'has d'animar Anna. Segur que trobaras a algu que t'estimarà pel que ets, una persona genial, i no per lo presumida que ets.
Aprofita el blog per dir les coses que tens dintre teu, i sobretot aprofita la gent que esta al teu voltant i que t'estima molt.

Cuida't molt

polromeu ha dit...

A qui no li moli que vagi i sigui com em surt del nap, ja el poden donar pel sac. (Un rodolí a l'estil del club súper tres amb rima assonant, oi ?).
El meu suport incondicional ja que ets l'afectada. Pensem ara en la de vegades que podem haver estat els dolents de la pel·lícula també ...

Albert (l'exveí) ha dit...

Shakespeare per les grans i petites tragèdies humanes. Ben triat. Una abraçada ben forta i ben reconfortant.

Àngels ha dit...

Quan es tracta d'un amic o conegut, la solució és fàcil, a prendre pel... Però en aquest cas a una mateixa no li fa tan de mal el comentari.

Quan es tracta de la persona que es tracta en el teu cas, és difícil saber com impedir que t'afecti tant, perquè és qui més mal pot fer amb les seves paraules. Només queda el consol, si n'hi ha, que el què diu ho diu perquè pensa que t'està fent bé.

Endavant Anna, nosaltres també les hem fallat alguna vegada. Elles també s'equivoquen.

esteve ha dit...

poc afortunat sens dubte...

només queda decidir si val la pena seguir aguantant o si ja has aguantat prou, em penso que ja ho saps... :)

olen_nska ha dit...

El que no deixa... deixar-ho. I si et fa mal... a fer punyetes.
(encara que, ja ho sé, parlar des de fora és lo més fàcil...)