Estaria bé enmarcar-ho dins de l'experiéncia del "Back in 5 months" (en endavant, b5m, per deixar de fer publicitat gratuïta); però el cert és que el que em toca xivar-vos avui ve de molt abans.
No descobreixo res si dic que els jefes moltes vegades són difícils de soportar. El meu, almenys per a mi, fa molt de temps que ho és.
No m'hi entenc massa ni laboral ni personalment.
Em van dir que potser hauria de treballar algún cap de setmana i la meva paciéncia va esclatar.
La bola de neu de tants mesos aguantant-li coses sense dir-li a la cara va mostrar-me que la meva motivació a la feina no seguiria en peu si a més d'ell havia de sumar-li la bona notícia final.
No descobreixo res si dic que els jefes moltes vegades són difícils de soportar. El meu, almenys per a mi, fa molt de temps que ho és.
No m'hi entenc massa ni laboral ni personalment.
Em van dir que potser hauria de treballar algún cap de setmana i la meva paciéncia va esclatar.
La bola de neu de tants mesos aguantant-li coses sense dir-li a la cara va mostrar-me que la meva motivació a la feina no seguiria en peu si a més d'ell havia de sumar-li la bona notícia final.
Vaig parlar amb un company que ara és jefesillu del que em passava, però en plan amics i ell, amb la intenció d'ajudar-me, li ho va dir tot al jefe supremu.
Resultat: un marrón impresionant, el meu jefe que se sent traicionat (amb raó, no me'n sento precisament orgullosa), el company xivata molt penedit, jo raonant amb tot ells...
I... potser per l'efecte B5m, potser per atzar... però el cas és que n'he sortit reforçada, tinc la sensació d'haver-ne aprés moltíssim, d'estar tranquil.la i segura de mi mateixa (venint de mi és alucinant).
La feina trontolla, la facultat també i, tot i així, jo estic molt bé. Quines coses...
8 comentaris:
Mmm... em sona aquesta història
Com ja et vaig dir, ja està fet. Ara només has d'estar a l'espera per veure per on van les coses.
Molta sort. Ja parlarem.
al país veí diuen: No hay mal que por bien no venga. I és així una miqueta, oi?
Està bé que estiguis bé tot i viure una situació un xic inestable, significa molt, significa que et creixes davant l'adversitat, o que et reafirmes, la cual cosa també és super important.
Segur q va bé, sigui el que sigui :)
Bon dilluns!
Déu n'hi do! Però potser has descobert que, amb marró i tot, el món segueix al seu lloc i tot es pot esquivar o resoldre si no ens deixem intimidar massa, si ens mostrem (no cal que sigui cert del tot) segurs en la nostra actitud.
Segueix així de positiva i tot et vindrà de cara!
una abraçada
Después de la tempestad llega la calma...que en diuen no?
;)
Tots els jefecillos son iguals, tu segueix fent les coses com creguis que són correctes, i sempre feliç amb la teva manera de ser Anna.
Segur que al final tot et va molt bé, t'ho mereixes
Carles
Hola, Anna, això són coses de la vida, passen i varien. Una abraçada.
no tots els jefes son dolents! :(
...ni tots els subordinats, bons i innocents, he, he.
Publica un comentari a l'entrada