dimecres, 17 de gener de 2007

Back in 5 months




Perquè no agafar un troç de vida i fer-lo miques en el sentit de viure'l a consciéncia, renunciant a la pressa del temps.
Perquè no fer cas a la maravella que és descobrir un somriure injustificat a la cara pròpia en un reflexe del sol d'hivern a la finestra del bus.
Sóna al mp3 un vers que diu "Ara que no està sola la soledat", i és cert.

En el camí d'anada he llegit un anunci com el que veieu a la imatge en una de les corbes preferides del bus, m'ha agradat i m'ha fet pensar en la idea que us he vingut a explicar: Perqué no viure 5 mesos de manera diferent, a plena consciéncia, com si estigués a la vida de proba.
No és que marxi ni que no aparegui en 5 mesos, ni molt menys. És que vull anar-me anotant les constants vitals de l'emoció a la mateixa llibreta que viatja arreu amb mi i des d'on us copio això.

La nota que us deixo té una frase més afegida:
"Torno en 5 mesos. Serà un moment".

No és que marxi, mai havia estat tan "aquí".








6 comentaris:

esteve ha dit...

M'encanta aquesta frase:

No és que marxi, mai havia estat tan "aquí".

:) es bonic adonar-se q estàs viu!

annna ha dit...

Tú sí que ets bonic! Gràcies! :)

esteve ha dit...

XD

gràcies bonica! :P (em faràs posar vermell!)

Àngels ha dit...

oK! Cap a finals de maig en parlem ; D

Petonàs i merda amb els exàmens!!!

Jo Mateixa ha dit...

Que vagi molt rebé guapa, aqui estarem esperan-t'he amb ansies ;-)

Petonets guapissima!!!!

annna ha dit...

Moltes gràcies a tots!
jomateixa, tot un honor que m'espereu ;)