Perquè no agafar un troç de vida i fer-lo miques en el sentit de viure'l a consciéncia, renunciant a la pressa del temps.
Perquè no fer cas a la maravella que és descobrir un somriure injustificat a la cara pròpia en un reflexe del sol d'hivern a la finestra del bus.
Sóna al mp3 un vers que diu "Ara que no està sola la soledat", i és cert.
En el camí d'anada he llegit un anunci com el que veieu a la imatge en una de les corbes preferides del bus, m'ha agradat i m'ha fet pensar en la idea que us he vingut a explicar: Perqué no viure 5 mesos de manera diferent, a plena consciéncia, com si estigués a la vida de proba.
No és que marxi ni que no aparegui en 5 mesos, ni molt menys. És que vull anar-me anotant les constants vitals de l'emoció a la mateixa llibreta que viatja arreu amb mi i des d'on us copio això.
La nota que us deixo té una frase més afegida:
"Torno en 5 mesos. Serà un moment".
No és que marxi, mai havia estat tan "aquí".
6 comentaris:
M'encanta aquesta frase:
No és que marxi, mai havia estat tan "aquí".
:) es bonic adonar-se q estàs viu!
Tú sí que ets bonic! Gràcies! :)
XD
gràcies bonica! :P (em faràs posar vermell!)
oK! Cap a finals de maig en parlem ; D
Petonàs i merda amb els exàmens!!!
Que vagi molt rebé guapa, aqui estarem esperan-t'he amb ansies ;-)
Petonets guapissima!!!!
Moltes gràcies a tots!
jomateixa, tot un honor que m'espereu ;)
Publica un comentari a l'entrada