Sobredosi de mandarines al sofà, mentre miro el capítol d'ahir. La sèrie em té enganxada, trobo que té una manera molt intel.ligent de reflectir el que passem cada dia i, al mateix temps, de posar-hi els ingredients necessaris que la crúa realitat necessita perque la ficció sigui gustosa.
Poques vegades sé entendre la soledat capritxosa que em rodeja. Encara costa més d'explicar-la sense parlar massa...
Suposo que em sento com si la Natàlia fes moltíssim temps que no troba cap Roger. Suposo que és ridícul que em lamenti tant amb tansols 24 anys, però em supera.
Perqué no ve d'una vegada al sofà, a substituir les pells de mandarina...
4 comentaris:
Annna: No, no, no, no busquis Rogers a la teva vida, que només et portaran problemes. És clar que no busquis Jordis tampoc, que la faran tan avorrida!
Ai, potser hauríem de deixar de ser tan exigents i primmirades i aleshores sí que trobaríem l'home de la nostra vida (de moment, sense nom).
Jo també estic enganxada a Porca misèria. Ahir, però, me la vaig perdre. De fet, sóc una novata en la sèrie, però m'encanta, sobretot la Mercè Sampietro (digue'm rara). :-P
Una mica rara sí que ets ;P
Ja sé que el Roger és una mica impresentable, tot i que ha evolucionat molt. Però jo només el posava com a exemple, per posar un nom.
Els meus "prefes" són la Laia, el Pere, la Natàlia i el... com es deia el del vaixell??
Ja sóc aquí, veïna. Ara canvio el link. Felicitats per la nova caseta. I quina casulitat, jo també vaig fer servir el mateix títol pel meu darrer post. Stay in touch!
jo crec q el Roger és un llop i el Jordi és una ovella, a la vida es pot triar anar trepitjant o anar de dret sense molestar... No soporto en Roger... (el personatge...)
he d'afegir que en jordi potser és aborrit, però no és pas culpa seva, cadascú és com és, no ha fet res dolent, no ha enganyat ningú.
no li recomano rogers a ningú... ni natàlies!!
pere forever!
Publica un comentari a l'entrada