divendres, 28 de gener del 2011

Partícules

De vegades les fites ténen mides microscòpiques i resultats de mida molt augmentada, en un petit camp d'èxit. Aquest embolic no és més que una mini-explicació d'un consell que em va donar una ex-companya de feina. 
Fa anys era ella qui havia de conviure amb la enfermetat d'un familiar, li vaig dir que donés quatre idees que em poguéssin servir i em va explicar que havia de reduir al mínim els objectius, però buscar-los cada dia.

Fer riure algú que està greu és un miniobjectiu colosal. Ho acabo d'aconseguir, avui, i és bonic. Han parlat de Francesc Macià a la tele i li he dit: "mira, aquest és el tio que va copiar el nom de la plaça!!". Tremenda parida, però he aconseguit un somriure llarg, o un riure curt. 

Fa una estona ell, que no callava però ara gairebé no parla, ha dit la paraula "mejunje" i això tan estranyament minúscul, m'ha fet gràcia. En la seva veu, hi ha paraules que em sónen especialment bé.

Reconec que això d'en Macià no és cap proesa humorística... veurem si estic més inspirada demà... ;)


2 comentaris:

Carmen Sereno ha dit...

Això no són partícules tia, són trossos de vida sencers. Molt tendre!

annna ha dit...

Moltes gràcies ;)