dissabte, 4 de setembre de 2010

Envejant d'aprop un estrany llunyà

Tinc un cosí amb el que no tinc pràcticament relació. Deu tenir uns quatre o cinc anys més que jo i no viu massa lluny, però sempre hem estat molt distants a nivell relacional.
No escric sobre ell perque desitgi cap canvi en aquest sentit ni per queixar-me'n ni per analitzar el nostre vincle, està bé com està.

En parlo perque avui he caigut en una diferéncia entre els dos que ara mateix es converteix en crucial per a mi: ell va saber aviat què volia ser/fer a la vida, i en quan té clara una cosa li dedica quantitats ingents d'energia pràctica i creativa, i ho tira endavant.

Jo, en canvi, tot  i que pel meu itinerari formatiu no se'n pugui deduir cap indici, no sé per on vaig. La meva motivació per les coses balla com una baldufa i decau com un pèndul desencisat. Puc començar mil històries amb passió però ni una activa la meva constància, res no dura...


1 comentari:

Carmen Sereno ha dit...

Crec que ho tens tan a la vista que potser ho has passat per alt... però sempre he pensat que has nascut per fer allò què ja estàs fent... potser les incerteses denoten una estimació envers allò que fas més gran del què creus... pensa-hi...