dimarts, 24 d’agost de 2010

De quan els minuts pesen...

Em perdo... sense dramatismes, però em perdo. Cada dia torno a començar a pesar de les poques i desesperançadores ofertes laborals. Intento organitzar els díes d'un estiu inactiu, d'un any al revés: he tingut vacances tot l'any (erasmus) i inactivitat estiuenca. Com he tingut recursos econòmics mentre tenia vacances i no en tinc gens en arribar... 

No és ni productiu ni just queixar-se, perqué resulta que és una aventura massa preuada la poderosa opció de tornar a començar realment, però hi ha moments, com aquest, en que es creuen els cables de l'ànim.