Moltes vegades no els veiem venir, els moments en els que havíem de decidir o d'actuar o posicionar-nos i no ho vam acabar de fer, se sol aprendre després, amb distància. Et veus com en un reportatge de tu mateix, t'auto-recordes, i dius... et dius qualsevol cosa que comença per hauria.
I d'alguna manera ens excusa el no veure-les venir, entre les capacitats humanes no existeix la de veure's des de fòra com en un teatre vivencial, a no ser que ho facis des del record mental que ja hem contemplat.
Però jo crec que em trobo en un moment en que sí pots anticipar-te, un moment que qui no ha passat està per passar-hi o ja se'l va trobar... un lloc del temps, per tant, inevitable. Un moment clau, determinant.
Ja no val allò de què vols ser de gran; ni tan sols els hauria, tampoc els potser més endavant. El moment és ara i el lloc és aquí.
AHORA. (No conec els nois del vídeo però era l'únic que recollia la intro de l'Ismael Serrano).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada