dijous, 8 d’abril de 2010

Porca misèria!

La vida pot canviar en segons, minuts o setmanes. I un cop canviada, de fet, es perd una mica la noció del temps. Però segurament això succeeix quan canvia per bé... Quan no, com és el cas, saps perfectament que ha estat una setmana.

En una setmana els dolços se m'han fet indigestos, no entraré massa en detalls però, com diuen els amics de veritat que em queden per aquí: me han caído "pijorros" por todos lados. La definició canària, extremenya i gallega de "pijorro" seria potser punyalada per l'esquena. Però ténen la brillant i saníssima habilitat de transformar les més dures traicions en humor suau i acollidor. D'ells aprenc cada dia què vol dir la paraula amistat i amor, tant devaluada per altres. Aprenc tambè, per tant, a no traïr les paraules.

Per altra banda, continua la meva lluita interna... ho he dit en singular? Vaja... lluiteS interneS!
Engoleixo veritables sobredosis de "L'ofici de viure", llegeixo psicologia, intento que la PNL endolceixi la meva veueta interior, però ni així aconsegueixo aprimar al país de les tentacions culinàries per excel.lència... o potser seran les metàfores que no deixo d'usar les que m'engreixen? 
El bon temps ha arribat a la ciutat més freda que conec, i m'enganxa empatxada i amb sobrepés físic i psicológic.

Vaig pensar al poc d'arribar que probablement no tornaria a Barcelona la mateixa persona que havia marxat, però no em referia a que no cabés per les portes del tren. 

Senyors i senyores: d'aquesta me n'en surto! Com? Es veurà! S'accepten propostes... lights, és clar.