dimarts, 1 de setembre de 2009

L de Lliure

Demà a primera hora del matí m'examino per cinquè cop de la part pràctica del carnet de conduir. Aquesta mateixa frase en sí mateixa esdevé en part terapèutica: en primer lloc, perquè em fa vergonya dir en veu alta que ja van cinc cops i en segon perquè implica escampar les pròpies misèries com qui estén la roba i ha de penjar les calces "de modar" davant dels veïns.

Intento posar-li humor i alguna que altra filigrana literària per fer-me el tema amè a mi mateixa, perquè les/els que hagueu patit mínimament amb el carnet, sabreu que porta força mal de cap...

Demà serà l'últim examen. Compte! No és que sigui tan optimista que sàpiga segur que aprovaré, ans al contrari, ho veig realment negre. Però és que la nostra estimada DGT obliga a estar-se molts díes d'espera entre examen i examen a partir del tercer, i jo en 23 díes marxo d'Erasmus a Itàlia, com ja us he dit.

Si suspenc, ho hauré d'intentar quan torni, o ho deixaré per sempre; en funció de la meva força de voluntat o del mal que em faci pensar en la quantitat exagerada de diners que m'ha estat implicant "la broma".

La de demà serà una lluita entre els nervis, l'atenció, la concentració, les senyals de transit, el tarannà de l'examinador/a i la sort. Tot plegat es pot resumir en el primer substantiu de l'enumeració: si aconsegueixo controlar els nervis, aprovaré. `

Però em temo que això últim és gairebé una utopia.

En fi... Espero tornar a l'escala de veïns/bloggosfera amb bones notícies!
Crec que mai una lletra havia tingut tanta importància per a mi :S

2 comentaris:

arcoiris ha dit...

Molta sort

annna ha dit...

La vaig tenir, arcoiris, moltes gràcies :)