dimecres, 11 de febrer de 2009

Modus vivendi

L'altre dia veia al telenotícies que a un parc de Sta. Coloma s'hi llegeix, en un mur, un vers de Màrius Sampere (poeta que tampoc coneixia abans) que diu: "Viure és intentar-ho infinites vegades".
Des de fa molt de temps em sento identificada amb aquesta idea. Si bé entenc que viure és buscar la manera de viure cada cop millor amb un mateix i els demés (si enteneu la felicitat com això, viure seria la manera de buscar la felicitat). Tot plegat té una íntima relació amb la frase que acompanya des de fa temps aquest blog: "La felicitat consisteix en buscar-la"(Renard).

Perque torno altre vegada a paisatges com aquests? Perque crec que el moment en el que estic, sense ser definitiu, és una estació d'enllaç a considerar cap a la felicitat.

Especialment perque he aconseguit una cosa de la que, sincerament, no em creia capaç.

Després de quedar-me a l'atur vaig prometre'm invertir bé el meu temps, ocupar-me i fer-ho de forma responsable. Ocupar-me - que no "pre-ocupar-me"- en tot allò que tantes hores de feina i estudis m'havien privat de realitzar. Vaig obrir una carpeta a l'ordinador amb el nom "Empresa" i vaig començar a emprendre les meves propies feines, a donar forma a les petites feines que tindrien com a objectiu donar sentit al meu temps, i per tant a mi mateixa.

La carpeta, poc a poc, s'ha fet gran, ha vist com li creixien unes rodes i, de moment, no ha desenvolupat cap sistema de frenada.

Em queda molt, però estic molt més a prop.


2 comentaris:

Inia ha dit...

A vegades perdre, o deixar, la feina juda a tirar endavant projectes que d'altra manera no faries. Endavant amb el projecte d'empresa, espero que et surti bé (quantes vegades m'ho he plantejat...)

annna ha dit...

Moltes gràcies Inia. No oblidis que pots donar corda a les coses o projectes que t'interessen sense deixar la feina, poc a poc. Keep on walking!!