Edurne, Helena, Irene, Lucía, Marta i Penélope... aquests són, per rigorós ordre alfabètic, els noms de dona als que ha cantat en Serrat. Però, sense posar-les cap nom concret, també ha trobat moments brillants per la tieta, la seva mestra, etc.
És absolutament deliciós anar-lo descobrint poc a poc, des dels versos que canturrejava el meu germà gran i jo no entenia, de petita, fins les cançons - ara sí, sencerament compreses - que avui m'aprenc de dalt a baix. Fins i tot porto uns díes llevant-me amb elles, a través de la magnífica funció despertador que té la minicadena que em van regalar als divuit. Més que res perque el Serrat és de les poques coses que rodolen per casa en format casset, que deu ser la única cosa que funciona de la cadena, amb funció despertador, això sí.
Avui em recordava mun pare, a dos díes del seu aniversari, que tothom alucinava amb el fet que en un llunyà any 2000, jo faria els divuit... i mira ara!. Com tantes altres vegades i en tantes altres situacions, mai seré capaç de dir-li fins a quin punt m'ha fet feliç que m'ho recordés...
En fi... Deixo dues de les mil cinc-centes proeses del nano:
Seria tot un detalli tot un gest, per la teva part,que coincidíssim, et deixessis convènceri fossis tal com jo t'he imaginat.
"Seria fantàstic", 1984.
Nunca es triste la verdad,lo que no tiene es remedio.Y no es prudente ir camufladoeternamente por ahíni por estar junto a tini para ir a ningún lado.
"Sinceramente tuyo", 1983.
Casa seva, m'encanta fixar-m'hi quan hi passo.
2 comentaris:
doncs quan passis per casa seva passa per la meva que estem al costadet. jejejeje
I per la meva, que també és a tocar, i si la Lluna vol venir, doncs també, que casa meva es casa vostra... per cert, Sisa vivia al davant, però no té placa. Bones festes i petonets per a tu i la família.
Publica un comentari a l'entrada