divendres, 14 de desembre del 2007

Al portador

Això és per a tu... Millor dit, és teu.

No et preguntis qui deu ser aquest o aquesta "tu", posa-t'hi tu mateix o tu mateixa, queda't aquest post.

Te'l serveixo per emportar o per regal, si vols... com vulguis, és teu.

Si no t'acaba de fer el pes, imagina'l a la teva manera, perque la major part del teu pensament el decideixes tu.

Porta'l on vulguis, del cor a la paperera de reciclatge hi ha molts llocs possibles.

Postposa'l si aquesta no és l'estona que prefereixes, en el fons, per llegir-lo.

Dona-li la volta si no t'agrada la cara que fa.

Signa'l o destroça'l, és teu.

I ara posa-li més o menys sucre. Pensa si volíes que tractés d'aventures, del dolor de cervicals, del gust del gelat del súper o de la magnitut de les meves tragédies i explíca-te'l.

Demane'n un altre si no n'has tingut prou. Repeteix de post, afarta't d'imaginació o oblida fins i tot que has passat per aquesta pàgina: l' elecció és plenament teva.

Només et demano una cosa, mentre et recrees en el teu "feudo personal", mentre exerceixes el teu dret al post de l'any: explíca-me'l, díguem què has imagina't.

Gràcies!

6 comentaris:

issis ha dit...

ñó, que se hace ahora?

es una idea muy bonita y creativa, así como la idea del que sacó estas fotografias.

un abrazo

El veí de dalt ha dit...

Imagino que la creació és lliure i que les sentit de l'humor ha de guiar les nostres passes...

annna ha dit...

Issis! Lo que se hace corre de tu parte, la gracia está en que nadie te lo diga, el post era tuyo, dolent! El de las fotografías es Chema Madoz, altamente recomendable! Por cierto, el tema casarnos no era en el sentido estricto del palabro jajajaj Hablaba de vivir en pecado, niño, que no te enteras jjajaj

Veí: merci, imagines bé :)

Anònim ha dit...

espero que guardis el tiquet del post ;)

LlunA ha dit...

ahhhhhhhh no es va guardar el meu comentari!!! Blog dolent...jejeje
Ja no sé que deia perquè vaig possar el cap en marxa...

Em va agradar la foto de la lluna a la paella i vaig volar lluny, entre els nuvols. I allà podia tornar a llegir les teves paraules, trobar-les i trobar la meva imaginació per deixar-la treballar.

petonets nuska

annna ha dit...

Gràcies per volar, Roska lunera, cascabelera ;) Us he enviat a tu i a l'Eduard llunes i altres imatges del fotògraf (Chema Madoz).