dimarts, 20 de novembre de 2007

Mitja part

Fa molt que no veia aquesta pantalleta "d'afegir entrada"; és curiós no saber ni el perqué, però no és la primera vegada que em passa.
I encara és més curiós, que, com ja he dit alguna vegada, quan menys s'escriu al blog més posts es ténen al cap al llarg del dia, però no volen sortir.
És, però, gairebé obligatori que dediqui aquest retorn a algú que ha marxat... recordeu a la Nonai? Doncs ja no hi és. Estranyament, al costat de la sensació dolorosa em va acompanyar la certesa que el meu germà va fer de la vida de la Nonai una història feliç, va recuperar la vida d'una gossa abandonada, li va donar sentit, i per tant podem estar contents del temps que ens va regalar.
I hi ha molts més motius per escriure i coses a explicar, però primer necessito acabar de viure'ls. Ara que per fi em poso a explicar alguna cosa aquí, constato que estic enmig d'una pel.lícula de final massa incert, en un capítol d'una novel.la estranya i extensíssima, en una estació d'enllaç.
Així que prefereixo seguir postposant (mai millor dit) la redacció final i també la nota de ficció, que redecoro cada dia en la ment però que segueix, com gairebé tot, en "stand-by".
Que sigueu molt feliços! Fins aviat!

2 comentaris:

Júlia ha dit...

Ja em tenies preocupada. Senot això de la gossa, una abraçada.

LlunA ha dit...

Les paraules van i venen...de vegades és com que no és el moment de deixar-les sortir, d´altres moments elles s´adormen una micona...però sempre desperten i tornen!
Un petonet