dijous, 2 d’agost de 2007

No tinguis pressa

Estimada Sara,

Tan petita, encara embrionària, i ja ens fas patir.

Em diuen que hi ha complicacions en l'embaràs de la cunyada, que apareixen contraccions al 6è mes... Sara, ja sé que no és cosa teva, sinò d'un altre tema anterior a tu, però no tinguis pressa per arribar.

Ara la teva mare farà de nou repós i la cuidarem novament entre tots. Intenta que les coses per allà dins segueixin funcionant, intenta que cap trampolí et faci relliscar abans d'hora. No ens facis això.

Deu ser de tantes coses bones com t'esperen, que t'agafen les ganes de sortir. I ja sé que sóc una pesada, Sara, però fes cas a la tieta, que dimecres portarà 25 anys aquí i comença a saber de què parla (tot just comença).

Et prometo que t'explicaré més coses de les que tenia pensades i creia que era millor callar-me per no atabalar-te, et deixaré les meves nines, escoltaràs totes les meves cançons, et cediré tota la part del meu món que vulguis conquerir, sense batalles... però no em deixis sola, Sara. Ni a mi ni a tots els demés.

Espera a fer-te una mica més gran i seràs infinita, si vols, però espera.

Ja sé què és tenir pressa, però pensa que allà dins s'està de maravella, diuen.

Explica-li al sr.úter el que t'he dit i tot anìrà bé, ho faràs?

Intenta entretenir-te buscant entre les membranes si veus alguna neurona, que me les has d'explicar. Belluga't al ritme del teus batecs barrejats amb els de ta mare, comença a descobrir com et fas gran, deixa't surar, descansa, assaja somriures, mira't en algún reflexe d'algún líquid, intenta escoltar què hi ha més enllà d'on ets... però no vagis encara a buscar-ho.


Cuida't molt, t'estem esperant,

la tieta





4 comentaris:

esteve ha dit...

"seràs infinita"!!

grandiosa carta annna!!

annna ha dit...

Gràcies Esteve :)

issis ha dit...

¿oooh! a que es genial esa sensación de:....
"Voy a ser ti@!!!!" ?

mi primer sobrinito tmb nos dió dolores de cabeza y al final casi que no quería ni salir (puñeteros críos!)

Albert ha dit...

Me'n sé d'un parell que amb totes les contraccions del món, després van sortir fora d'hores. Espero que no sigui res i que Sara trigui el que ha de trigar a sortir. I enhorabona, tieta (i posa't les piles, que als progenitors els anirà bé un cop de mà).