diumenge, 1 de juliol de 2007

Empanada

Perill, crisi, error de base, catàstrofe... Acaba de passar pel meu cervell posar-me a fer pàaaaa?!
No m'ho puc creure... ja és altament improbable i poc recomanable veure'm a la cuina... però fer pa artesanal? Ai Anna...
Jo sabia que els efectes del diumenge a la tarda és millor no retar-los: és devastador. La vida es torna un pot de blandiblub marró caducat que fa venir "dentera". Sí, clar, hi ha els diumenges positius, en que surts de casa, o vas a parar a la conversa adecuada d'una sobretaula eterna, o dorms més del compte o et tanques en un cine i la pantalla es converteix en un gegant purgador d'emocions... aquest no és un d'aquests diumenges.
I encara que sembli surrealista la primera tempesta d'estiu al poble - de minut i mig comptat però d'una sonoritat al.lucinant- deu haver descarregat sobre les meves neurones fins a trastocar l'instint... hi ha un instint per fer pa a casa? no, oi?
Com diria aquella cançó d'Els Pets... perquè no vens? Sempre em ve al cap en situacions estranyes però entranyables com aquesta...
Només algú tan boig com el Robbie i tan poc estable com aquests minuts, em podia acompanyar. Hi ha molts vídeos de directes seus però he escollit aquest perque es pot captar com el supera el que veu, com l'aclapara l'emoció i no abusa del filón que li dona el seu cantó "pirat".
Si sabés més anglès i les distàncies no fòssin tan evidents el convidaria a acabar ple de farina jajajaja

2 comentaris:

Sinuaini ha dit...

Jo et diria doncs que no vinguis a Alemanya si no vols desenvolupar l'instint natural de fer pa. Ja et veig tots els diumenges a la tarda tancada a casa amb el Robbie a tota òstia i "con las manos en la massa". M'hauria agradat veure't per un foradet. ;-)

Un petó

denke ha dit...

pensar ne fer pa artesanal, te la seva tela, pero fer-ho acompanyada del Robbie... tela jeje
els diumenges son perillosos!
(hi ha qui fins i tot es casa!)