dimarts, 1 de maig de 2007

Cançons, canciones, songs

Cómo un túnel sin tren expreso,
porque esta vez se fue con él,
sigo buscando una sonrisa de repente en un bar,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà,
las horas no me van a esperar,
don't stop me now,
un món, dues classes de persones,
la va trobar, a una sala mig buida,
et donaria amor si poguéssis tornar-me'n,
somebody to love,
un instante en un álbum, como un resúmen pactado del tiempo,
hey jude,
brindemos, que hoy es siempre todavía,
la palabra precisa, la sonrisa perfecta,
quita ahí, tus labios o la vida,
countin' on a miracle,
someday girl, I don't know when,
tu corazón va a sanar y va a volver a quebrarse,
un collar falso de perlas que nunca vieron el mar,
quién me ha robado el mes de abril,
no respondas ni hagas caso a los subtítulos que bajo mi mirada puedes ver,
miedo a que me tengas miedo...

Probablement si el meu cervell es desenrosqués, prendria la forma del llaç negre que dormia a la panxa dels cassets, que s'enroscava amb un boli bic i donava un plaer increíble d'estirar.
Sempre m'he preguntat perquè encara ara es troben cintes partides per la mitat i amb la maranya de cinta negra envaint qualsevol vorera... què curiós.
M'he deixat tants troços de cançons segurament vitals en la meva história... però és que és impossible escollir una, nombrar un disc "el millor", hi ha massa moments melòdics que s'enganxen a les parets d'un mateix i si arrapen per sempre, com els pòsters que no podem desenganxar de la pared, com les entrades de concerts que acumulen pols al suru in aeternum.
I tot perque ahir vam descobrir el mecanisme per engegar la ràdio que proveeix de sons el vestuari de noies del gimnàs... com que era festa, no hi havia massa gent i dúiem uns minuts pensant que ens faltava alguna cosa per estar completament bé al vestuari... la música, és clar. De cop els segons passen ballant.
Mira per entendre'm millor (estic tant orgullosa d'haver-ho vist en directe!) :

3 comentaris:

Sinuaini ha dit...

Hola carinyo!!!
Que m'alegro molt de tornar-te a llegir. A veure si parlem un dia d'aquests.

Un petó molt fort

Àngels ha dit...

Vinga, que s'ensorri això!!!!

esteve ha dit...

um... ok... no m'agrada massa el bruce... se'm fa pesat...