dimarts, 3 d’abril de 2007

Motxiles

Demà a la nit marxo un altre cop a Donosti. No tinc ni idea de com anirà, això podria ser una motivació, més tenint en compte que deu ser la sisena vegada que hi vaig, però tinc un panorama mental que no dóna per emocionar-se.
No tinc ni idea de què em passa. Bé, potser sí, que tinc mil cinc-centes coses a fer i no en faig cap. Una mena d'estrès apàtic. Un embolic. Em sento enmig d'un caos que m'he creat jo soleta.
Podria pensar, doncs perfecte, marxes, et prens un descans i tornes amb forces. Però no. He tingut tot el temps del món per estudiar i no ho he fet, he pogut organitzar altres coses i les he deixat marcir-se.
Més que marxar, sento que fujo i no precisament com qui fuig sentint-se lliure. Em vénen al cap sensacions raríssimes. Estic que no hi sóc.
Espero ser capaç de fer un "sin pretensiones tour", com en algún moment deia el Denke i a veure què passa. Però en aquest estat no me'n fio de mi mateixa... què estrany és tot de vegades...


Hi ha motxiles que pesen molt a l'esquena...
Bé, molt bones vacances a tots, espero tenir coses molt maques per explicar en tornar. Espero que hi sigueu, si no teniu destí, recordeu que podeu quedar-vos en aquesta casa.

Fins aviat,

Anna

5 comentaris:

esteve ha dit...

bon viatge noieta!!

que en gaudexis!!

aquí estarem! :)

Júlia ha dit...

Què vagi bé, de vegades, quan menys expectatives es tenen, més sorprèn tot. Una abraçada i bones vacances...

LlunA ha dit...

Bon viatge Nuska....espero poder-te veure en tornar....tenim un cafè pendent!!!
petons

El veí de dalt ha dit...

Deixa a casa alló que a la motxilla ni et calgui i et molesti i reomple-la d'allò que t'agradarà reprendre en tornar a ciutat.

esteve ha dit...

Bentornada?! :)