dimarts, 10 d’abril del 2007

Bentornada!

Encara no m'ho puc creure. Jo havia llegit moltes històries de viatges i experiéncies que algú es planteja de manera pessimista i després són fantàstics... bona paraula, són vivéncies tan especials que s'apropen a la fantasia, al que tants cops gosem somiar.
Confessaré que vaig pensar que em podia passar, però no hi vaig creure del tot fins que vaig compartir amb les meves companyes de viatge l'horror de marxar de tot allò que havíem viscut. Perque més que marxar d'un lloc, es marxa del que s'hi ha viscut, de la gent que s'hi ha conegut, del que s'ha compartit amb qui t'ha acompanyat.

La idea del viatge va ser una espècie de regal de la Laura... un altre, com si fòs poc que continués al meu costat en gairebé tot, com si no m'hagués regalat ja prou coses. Mai t'hauré agraït prou aquesta i les mil cinc-centes coses més que ens han passat. M'imagino que et sap greu no haver tingut el teu post, com he fet amb altres persones, però és que em penso que no tinc paraules.

No m'oblido de tu, Pope. Gràcies a tu també per tot. Espero que els remolins emocionals que ens envolten arribin a bon port. Me'n recordo del que em vas dir en plena festa, recorda tu també que sempre hem estat allà, dolenta.

I als demés... que us explico jo ara! Si és que són mil coses! Donosti me la sé de memòria d'altres viatges, Ondarribia (el poble de conte de fades) també l'havia descobert, Irún no té més que una plaça i alguns habitants impresionants (pam! jajaja)... però els paissatges canvien, les festes uneixen i reparen les ànimes i...

...i com diu el meu estimat Ismael: "la noche debilita los corazones". No sabia quina foto triar però us mostraré la que vaig fer mentre algú estava a punt de recordar-me que és que t'abracin de veritat... No sé com acabarà la història amb aquest algú, ni tan sols si recordarà el moment en que vam escriure el meu blog a la paret del Sariketa... Sé que hem tingut la sort que viu molt a prop meu, sé que la història pot continuar... però no sé què li passa pel cap...

Havia imaginat molts posts però acabo amb la mateixa conclusió que treia mentre els imaginava: no tinc paraules!
Ciutats, pobles, festes, nit, el pub sariketa, el bar juantxo, platja de la contxa, plaça, casc antic...

En fi, moltes abraçades!!! Gràcies noies!
PD --> Esteve, no et pots fer la idea de la il.lusió que m'ha fet el teu comentari. Gràcies!





3 comentaris:

Sinuaini ha dit...

M'alegro tant que anés tant bé, això m'ho has d'explicar en persona, que ho sàpiguis.

alícia

LlunA ha dit...

nena....això m´ho has d´explicar!!!
Ja no vull cafè, crec que necessito una birreta, jejeje
Petonets nuska ;)

Anònim ha dit...

Ole!

qué guai! quin viatget... quina col.locada, oi? senten bé tantes coses positives! carregues piles i veus les coses d'una altra manera. :)

em fa il.lusió q t'hagi anat tan bé!

fins aviat noieta!