dissabte, 3 de març del 2007

Possibilitats de ser la tieta Anna

Divendres dia 1 de Març a les 20:30 aprox una trucada al mòbil (en el suposat dia sense mòbils!) em va trasbalsar els plans que tenia per aquest blog i em va canviar una mica la vida.

Jo era enmig d'una angoixa familiar compartida: i si no funcionava l'últim intent (in vitro) per ser mare de la meva cunyada?

El meu proper post estava escrit a la llibreta des de feia díes, una carta que començava amb "Estimat Bitxu" (el nom que havia triat per un futur nen o nena que encara no era, segons els meus coneixements, ni futur embrió). És un bon exercici, escriure una carta a una possibilitat, a un desig, a un destí atzarós... al final, és escriure a la incertesa i intentar que fugin els núvols negres del cap.

Però aquest cop escrivia amb esperança, amb ganes, amb l'absoluta certesa que podia empenyer perque aquest nen o nena vingués al món... ves quines bogeríes! jajajajjj

Divendres dia 1 de Març a les 20:30 aprox el germà gran (que no és el que ha de ser pare) no suporta més el fet d'aguantar-me la intriga per que m'ho puguin dir en persona: "t'informo que has de ser tieta".

Començo a dir "que fuerte", caminar en cercles i rectes concéntriques i, el més fort, a tocar-me la panxa mentre parlo amb ell!

Tant se val... ja ets en camí! Ho sabia, no em podíes deixar tirada en això! Tinc massa ganes de conéixe't, de vigilar que no et passin segons quines coses (en la distancia relativa, com les bones tietes), d'ensenyar-te 500 històries, de fer-te aprendre mil noms, d'agafar-te, de fer-te la vida impossible en el bon sentit.

Si realment sintonitzem com espero i si creixes tant a prop meu com jo voldria, quan siguis gran t'ensenyaré això i tot el que em queda per escriure sobre tu. Però haurà de quedar entre nosaltres, eh! Només ta mare sap que t'he escrit cartes abans que naixéssis.

Per una persona com la teva tieta, que va venir al món sense que l'esperéssin, és molt emocionant saber que ets tan desitjat o desitjada i que tindràs uns pares inmillorables. Tot i així, quan no els entenguis, quan t'hi emprenyis... jo esperaré, en algún lloc, mig amagada i ho arreglarem.

Abraçades de la tieta!

Anava a acomiadar-me amb t'estimo, però, millor dit:

Ja t'estimo,

Anna.


4 comentaris:

Júlia ha dit...

Felicitats!!!

Anònim ha dit...

felicitats tieta!!

:)

gaudeix de la il.lusió!

Albert ha dit...

Enhorabona, tietíssima!

LlunA ha dit...

Ostres nuskaaaaaaaaaaa
Increiblement bonic!!
Moltes felicitats :)
Petons